Daniel Mach contesta el “dallonsis” de Louis Aliot

Les eleccions legislatives de 2012 traspuen en un posicionament de l’exdiputat de la Catalunya del Nord Daniel Mach, que va resultar derrotat en aquest escrutini arran de la pujada electoral de Louis Aliot, candidat del Front National (FN). En un declaració publicada el 28 de febrer ens els Journaux du Midi, el company sentimental de Marine Le Pen situava l’Agència de Desenvolupament Econòmic (ADE) impulsada el 18 de febrer per l’Aglomeració Perpinyà Mediterrània (PMCA) entre els “dallonsis (…) que fabriquen funcionaris, però no molts llocs de treball”. En un comunicat, Mach, vicepresident de PMCA delegat d’estratègies econòmiques, esmenta les ciutats, de les quals Toló i Marinyana, administrades fa alguns anys per electes de l’FN, que “han deixat darrere d’ells una economia en ruïnes i associacions a l’agonia”. El batlle de Pollestres, afiliat a la UMP, destaca que PMCA “sempre ha desplegat la seva energia per mantenir empreses locals, europees i fins i tot internacionals” i evoca en aquest sentit “CEMOI o Republic Tecnologies, que empleen gairebé 1000 persones que viuen al nostre territori i generen una facturació de prop de mil milions d’euros”.

Mach convida Aliot a criticar Bourquin

Discutint l’aspecte de “dallonsis” descrit pel candidat a les eleccions municipals del 2014 a Perpinyà, el número 2 de la UMP catalana anuncia un “màrketing territorial modern i eficaç” que haurà “d’incitar noves indústries a implantar-se a les zones d’activitats econòmiques”. Esmenta també el vicepresident de l’Aglomeració Romain Grau, amb el qual afirma esforçar-se a “promoure una imatge més valoritzadora de la Catalunya del Nord i del Llenguadoc-Rosselló que fins ara i desgraciadament només assoleixen un rècord, el de la taxa d’atur”. Finalment, recomana al vicepresident de l’FN de ser “força més virulent” envers el president de la Regió Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin, i la presidenta del Consell general de la Catalunya del Nord, Hermeline Malherbe, que tenen la “responsabilitat oficial de les polítiques d’ocupació”.