Idioma

Els electes de la direcció de Perpinyà Mediterrània Comunitat d’Aglomeració (PMCA) són repartits en grups des de les eleccions de 2014. Aquest funcionament ordinari és calcat de les assemblees municipal o regional. Però el seu bloc majoritari de 59 electes classificats a la dreta té d’ara endavant els seus criticaires. El 9 de gener, 11 d’ells es van constituir com a grup batejat “independent”, ja que temen l’evolució de PMCA en una comunitat urbana, l’1 de gener de 2016, segons l’objectiu estratègic del seu president. Jean-Marc Pujol vol formar un pol polític nord-català poderós, per contrapesar la força de les comunitats de Tolosa de Llenguadoc i Montpeller, fundades l’1 de gener de 2015. Els criticaires, portats per Philippe Fourcade, batlle d’Espirà de l’Aglí, temen que aquest canvi de divisió redueixi les seves competències municipals.

Un vaixell polític, no una addició de barques

L’establiment públic de cooperació intermunicipal (EPCI) Perpinyà Mediterrania, com 212 altres, continua sent viscut com un simple trencaclosques de municipis. No obtant, la raó de ser de les aglomeracions, segons la voluntat de l’Estat, és promoure conjunts tan homogenis com els Departaments i les Regions. Aquests vaixells polítics, amb identitat i marca pròpia, capità i tripulació, no són una reunió de barques. Així, els batlles que figuren entre els 15 vicepresidents de PMCA són dotats de delegacions precises. Però com els batlle promoguts ministres, són sensats abandonar les seves qualificacions municipals en l’exercici de les seves funcions “superiors”, per assumir una cartera declarada, amb competències associades. Costa que existeixi aquest principi al Rosselló, en virtut d’una tradició institucional recent, sense real model per reproduir. Una forma de malentès persisteix i, a PMCA, determinats batlles amenacen d’apuntar-se a una mancomunitat, per temor de fer-se menys útils. Aquesta crisi de creixement és expressada pels alcaldes d’Espirà de l’Aglí, Vilanova de la ribera, Cassanyes, Vingrau, Calce, Baó, Paretstortes, Cases de Pena, Òpol, Sant Hipòlit i Sant Nazari.

La inevitable reducció del nombre de municipis

El repte és important per a tots, atès que PMCA ha de mantenir el seu nivell de 263.901 habitants per a pretendre a l’estatut de comunitat urbana, en harmonia al nivell mínim de 250.000 requerit per la llei. La resposta escau tant a la força de persuasió del president Pujol com al simple full de ruta territorial promogut per l’estat. En aquest sentit, el futur mapa de la França municipale no emergeix al debat general, acaparat per les Regions. Concretament, la França dels 36.552 municipis n’haurà de reduir el nombre per estalviar i ser més eficaç, fins si cal tornar a considerar els poders dels batlles. A Catalunya del Nord, la naturalesa humana i de vegades l’edat dels electes generaran alts ressentiments. La nostra prospectiva de maig de 2014 evocava una fusió entre Tuïr, Llupià i Santa Coloma de la Comanda, que estaria complerta si França fos Espanya, Alemanya o qualsevol altre estat europeu. A Perpinyà Mediterrània, els municipis de Cabestany i Salelles només en formarien un, com anteriorment al 1923.

Comparteix

Icona de pantalla completa