A l’espera de les eleccions sud-catalanes del 25 de novembre, que podrien proveir una majoria de diputats independentistes al Parlament de Catalunya, ha sorgit una empenta sobiranista al Parlament basc. Un escrutini organitzat el 21 d’octubre per renovar aquesta cambra formada per 75 escons ha donat 27 diputats al Partit Nacionalista Basc (PNB), centrista i conservador, que vacil·la sobre la qüestió independentista, i 21 diputats a la coalició progressista i independentista Euskal Herria Bildu (aplec del País Basc). Aqueixes eleccions, que fixen una majoria potencialment favorable a la creació d’un Estat basc, deixen en els marges el Partit Socialista del País Basc, que gaudeix de la presidència actual, i el molt dretà Partido Popular, amb respectivament 16 i 10 diputats. Pel seu costat, el partit Unió Progrés i Democràcia (UPyD), de sensibilitat d’esquerra centralitzada, ha obtingut un sol diputat.
Independentisme de dreta, del centre i d’esquerra
Aqueix escrutini tenia un valor històric, tenint en compte la seua organització un any després de la desaparició de l’organització terrorista ETA, fundada el 1959. L’esquerra “abertzale”, literalment “patriota”, il·legalitzada el 2003, el 2007 i el 2009, per motius d’amistats amb ETA, s’ha transformat en la coalició “Bildu” a començaments de 2011. Poc després, aquest nou component polític s’adjudicava 123 ajuntaments dels 251 que té el territori basc espanyol, que inclou 2,2 milions d’habitants. Bildu, més que el PNB, reivindica un País Basc integral, incloent 7 províncies, entre les quals les dues zones sota administració francesa.
