L’endemà d’una votació històrica del 64% del Parlament de Catalunya per a obtenir el dret d’organitzar un referèndum sobre la independència, la reacció del govern espanyol deixa entreveure un cul-de-sac. Aquest 17 de gener, el primer ministre espanyol, Mariano Rajoy, ha declarat en una roda de premsa organitzada al costat del president de la Comissió europea, José Manuel Barroso, que és “impossible dialogar amb Catalogne si consinua prenent decisions unilaterals”. El cap de l’executiu central ha volgut mostrar una actitud d’obertura a la discussió, tot recordant que la sobirania “rau i la té el conjunt del poble espanyol i sols el poble espanyol pot disposar d’ella”. Aquest posicionament, esperat per les autoritats catalanes, dóna un crèdit immediat al pla B considerat pel president català, Artur Mas, cap de fila del partit centrista Convergència Democràtic de Catalunya, que evocava ja el 27 de desembre unes eleccions anticipades, atès que Catalunya té competència per convocar-les, al contrari de les consultes referendàries. No obstant això, el suport governamental de Mas, Esquerra Republicana de Catalunya, que empataria amb CDC, preveu una declaració unilateral d’independència consecutiva de l’escrutini, que tindria valor de referèndum.
Els militars espanyols, inquiets per a la unitat nacional
La posició de l’exèrcit espanyol sobre el procés català està agafant importància, en un país amb dolorosa història recent, després d’un primer senyal donat el desembre de 2012. Aleshores, el tinent general ja retirat Pedro Pitarch afirmava que la unitat d’Espanya “forma part de l’ADN” dels militars espanyols. Una confirmació de més alta volada es va produir el 9 de gener a través del ministre de Defensa, Pedro Morenés, segons qui els “militars” espanyols estan preocupats que diversos partits polítics catalans “puguin replantejar un valor tan essencial com la unitat d’Espanya”.
