L’estratègia suavitzant del Front Nacional (FN), subratllada per una imatge més selecta i un estil en ruptura amb els excessos de Jean-Marie Le Pen, és també la de Plataforma per Catalunya (PxC). Com Marine Le Pen, que defineix d’ara endavant la seva formació com un “partit patriota” i “nacional-populista”, tot rebutjant el qualificatiu d’«extrema dreta», el partit català, fundat el 2002 vigila al seu etiquetatge polític. El seu president, Josep Anglada, organitzador de manifestacions contra la implantació de mesquites, comunica habitualment amb un mode obertament xenòfob, que resumeix un vídeo de campanya, produït el 2011, amb un resultat de 75.000 voix al conjunt de la Catalunya del Sud. Però la mobilització barcelonina del 12 d’octubre i els seus grups franquistes o neonazis conviden el Anglada a desmarcar-se, destacant que PxC “no té res a veure amb l’ultradreta que hi ha a Espanya”. Aquesta afirmació, pronunciada el 17 d’octubre a la cadena madrilenya Telecinco, acosta els contextos, ja que l’afirmació, discreta però real, de grups que reivindiquen el neofeixisme, com ara a Perpinyà, situa de facto l’FN entre els moderats.
“Primer, els de casa”
Josep Anglada, que té la immigració com temàtica predilecta, poua el seu programa polític del simple respecte de les lleis, ja que aquestes “han de ser respectades per tots, els autòctons i la gent de fora (…) si les persones vingudes de fora no volen respectar les nostres lleis, que marxin al seu país, i aquí no ha passat res”. En un paral·lel a l’antic eslògan del Front Nacional “Primer els francesos” (Les Français d’abord), Plataforma per Catalunya, que té actualment 67 regidors, fa servir la frase “Primer, els de casa”, que el seu president considera justificada i reforçada per la crisi.
A Perpinyà, un carrer per a un homònim
El barri de Sant Jaume de Perpinyà conté fortuïtament un carrer Josep Anglada, com a homenatge a un eminent professor de medicina nascut a Ceret el 1775. Aquest membre de l’Acadèmia Nacional francesa de medicina, professor de medicina legal i de química a la Facultat de Ciències de Montpeller, format a París, és autor d’un Tractat sobre aigües minerals. Aquesta llibre, reconeguda com el més complet dedicat als recursos de la Catalunya del Nord, ha precedit un Tractat de toxicologia, del mateix autor, nascut Josep-Francesc, mort el 1833.
