Les eleccions municipals d’aquest diumenge 24 maig a Catalunya fragmenten les assemblees i confirmen el final del bipartidisme. Inclouen el fenomen «Ada Colau», primera batllessa des dels orígens, amb la qual Barcelona es converteix en la ciutat d’extrema esquerra més important d’Europa. No obstant això, a nivell general, Convergència i Unió (CiU) conserva la seva supremacia en el nombre de veus. La formació sobiranista de centre-dreta, que dirigia Barcelona des del 2011, guanya 443 ajuntaments d’un totalde 947, amb majories directes o relatives. Partit del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, obté el 21,49% dels vots contra el 17,06% per al Partit Socialista de Catalunya, mentre que Esquerra Republicana de Catalunya, independentista, segueix amb el 16,19%. S’observa una transferència entre el molt dretà Partido Popular, que dirigeix el govern espanyol però continua sent minoritari a Catalunya. Partit del primer ministre Mariano Rajoy, limita el seu resultat al 7,54%, seguit de prop per Ciutadanos, partit anticorrupció de centre-dreta, que obté el 7,43%. Les Candidatures d’Unitat Popular (CUP), formació antiliberal independentista, reben el 7,12% de les paperetes.
El fracàs a Barcelona amaga les xifres
El president Mas preveu convocar el 3 d’agost les eleccions generals catalanes del 27 de setembre. Aquest escrutini centrat en la qüestió de la independència rep ja el paràmetre de les municipals, en les quals l’independentisme afirmat s’ha incrementat del 4% en relació a l’escrutini anterior, assolint el 45%, tot tenint el 67% dels regidors. La variable dels electors compartits en aquest tema hauria de determinar els resultats. De fet, Artur Mas, líder del procés sobiranista destacat a nivell internacional, surt reforçat de l’escrutini del 25 de maig, malgrat la pèrdua de 16.000 vots a Barcelona des de 2011, el fracàs de l’alcalde de CiU, Xavier Trias, i l’èxit dels Indignats associats al partit Podemos.
