La Clau
Christian Bourquin rebla el clau de la Septimània

Set anys després de l’episodi de la Septimània, que va mobilitzar diverses desenes de milers de nord-catalans que defensaven la bipolaritat de la regió Llenguadoc-Rosselló contra el seu president, Georges Frêche, el seu successor i dofí socialista Christian Bourquin sembla revenjar-se. Concretament, després de diversos anys de centralització transparent, cap a Montpeller, de nombrosos mecanismes de poder propis a Perpinyà, Bourquin ha reconegut públicament la seva estratègia, dilluns 25 novembre en el «diàleg territorial al Llenguadoc-Rosselló», al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà. Aquesta cita dedicada al desenvolupament econòmic ha reunit, entre altres personalitats, el prefecte de la Catalunya del Nord, René Bidal, i Jean-Paul Alduy, president de la mancomunitat Perpinyà Mediterrània. Responent al discurs d’aquest últim, que funda la seva estratègia de desenvolupament en la dualitat regional «amb un quadrilàter fonamental al voltant de Montpellier i un sud al voltant de Narbona-Perpinyà inscrit en un articulació transfronterera», Bourquin ha promogut una centralització regional integral, ja que « Montpeller és la capital de la regió, com París és la capital de França». L’expresident del Consell general nord-català també ha confessat una necessitat «d’equilibri entre la capital regional i els territoris» abans d’opinar que « la bipolaritat amb Catalunya ara ja no és més viable » i concloure « per mi, no hi ha bipolaritat ».

Una forma d’insubmissió regional

Després d’una sèrie de declaracions i d’accions en aquest sentit des de la seva accessió a la presidència regional, el 10 de novembre de 2010, el president català defensava el 20 de novembre de 2012 una versió debaixada de la nova Línia d’Alta Velocitat entre Perpinyà i Montpeller, en detriment dels fluxos de mercaderies procedent del port de Barcelona, però sobretot del desenvolupament econòmic de la plana del Rosselló i de Perpinyà, encara aïllada i socialment sinistrada per molt temps. En aquesta verdadera infeudació de Perpinyà i de la Catalunya del Nord a Montpeller, cap partit polític de tendència catalanista dels que anteriorment es van implicar en nom d’un moviment popular, no reacciona a les paraules del president de la «Septimània», mentre que Alduy i part de la dreta nord-catalana recorrerien oficiosament a una forma d’insubmissió regional enfront d’una centralització forçada, portada pel poder socialista, que pot condemnar Perpinyà definitivament.

Comparteix

Icona de pantalla completa