Les primeres reaccions a la desaparició de Christian Bourquin han estat formulades aquest 26 d’agost per François Hollande, President de la República, el diputat socialista de la Catalunya del Nord Jacques Cresta i l’alcalde UMP de Perpinyà, Jean-Marc Pujol. La mort de l’antic president del Consell general convida igualment el president de la UMP de la Catalunya del Nord, François Calvet, a reaccionar. En un comunicat, el seu antic rival a la diputació, un any més gran, reconeix en ell, més enllà de les “conviccions fortes que ens separaven”, unes “mateixes ganes que teníem de defensar l’interès general i aquest territori”. L’alcalde del Soler saluda un “treballador incansable”, autor de realitzacions com el Parc Marí i la “revalorització de la zona de Polilles”, el “reconeixement de Canigó Gran espai” o la “classificació al Patrimoni Mundial de Montlluís i Vilafranca de Conflent”. Hermeline Malherbe, presidenta del Consell general de la Catalunya del Nord, reconeix “perdre un amic i un model”. Considera, en relació al seu padrí polític: “és ell qui ha modernitzat el Departament de cara als reptes del segle XXI”.
Jacqueline Amiel-Donat: “Ha mort sol”
La portaveu d’Europa Ecologia-Els Verds, Agnès Langevine, també fa abstracció dels vells rancors i subratlla que Christian Bourquin ha marcat “de manera incontestable la vida política catalana”. Evoca “divergències polítiques profundes” però saluda, en nom del seu partit, un “compromís i un recorregut”, tot adreçant el seu condol “als militants socialistes de la Catalunya del Nord”. Més directa, l’antiga cap de fila socialista a l’ajuntament de Perpinyà, Jacqueline Amiel-Donat, desposseïda el juny 2013 arran de l’ordre del difunt en el moment d’una estranya elecció primària, destaca a France Bleu Roussillon que Christian Bourquin “ha mort sol” ja que “no se li coneixia amics de veritat”. En opinió de Bruno Delmas, qui va ser el eu cap de gabinet al Consell general de 1998 a 2001, Christian Bourquin va poder construit la part catalana del seu recorregut perquè “estava obrant l’escola Frêche“. L’antic col·laborador ret homenatge a l’home i a la seva capacitat de treball però comprova, al final, una “absència de projecte (…) dramàtic per al departament”. Considera que el desaparegut “no era el sectari descrit pels seus adversaris”. Pel seu costat, l’alcalde UMP de Sant Cebrià, Thierry del Poso, ressalta amb delit una personalitat que “ha encarnat un departament fort de la seva identitat catalana a nivell nacional i internacional”. Subratlla l’acció de “defensa del nostre territori a través del segell Sud de France”, impulsat per Christian Bourquin, del qual compartia la idea de mantenir en l’estat la Regió Llenguadoc-Rosselló, sense fondre-la amb la de Migdia-Pirineus.
Des del reconeixemental fins al sectarisme
En l’allau de reaccions, el partit centrista Convergència Democràtica de Catalunya, sense “compartir la seva visió política, econòmica i cultural”, es fixa tanmateix en la “pugnacitat, la determinació, i el compromís d’aquest militant històric del partit socialista en País Català”. Pierre Aylagas, diputat socialista i alcalde d’Argelers de la marenda, recorda un “temperament de lluitador”, un “home de convicció“ i un “agrupador”. Reconeix que les postures del líder socialista podien “de vegades xocar” però els reconeix la virtut de “fer moure línies que jutjava massa quallades”. El Moviment Demòcrata de la Catalunya del Nord, a través de la seva presidenta, Christine Espert, posa de manifest els “desacords” amb les “opcions econòmiques i estratègiques” de Christian Bourquin per al territori. Però reconeix un perfil de “verdader combatent polític : sòlid, enèrgic, apassionat i obstinat”. Clarament més sever, el representant del Front Nacional a la Catalunya del Nord, Louis Aliot, antic conseller regional del Llenguadoc-Rosselló, guarda el record d’un “sectarisme a tota prova”. Considera que no percep cap acció que “marqui la governança de Christian Bourquin”.
