L’actualitat política de Catalunya del Sud s’accelera a conseqüència de la decisió del president Carles Puigdemont. Dijous 10 de maig, des del seu exili berlinès, l’exbatlle de Girona ha renunciat a sol·licitar la presidència del govern català, la Generalitat de Catalunya, institució multisecular fundada el 1359. Prop de cinc mesos després de l’escrutini del 21 de desembre guanyat pel bloc independentista, Puigdemont ha escollit Joaquim Torra com a a successor, per investir aquest dilluns 14 de maig. Editor i expresident de la poderosa associació sociocultural Òmnium, Torra hauria de rebre el suport dels 70 diputats sobiranistes del Parlament de Catalunya, que inclou 135 escons. A la segona volta de l’escrutini, s’hauria de beneficiar de l’abstenció dels quatre diputats marxistes-leninistes de les Candidatures d’Unitat Populair (CUP). El futur govern català hauria de respectar el mandat procedent de l’1 d’octubre de 2017, prohibit per Madrid, però conclòs amb un « sí » a la creació d’un estat català. Prèviament es preveu un « pla de restauració » del govern, segons les paraules de Torra.
Amenaces de Mariano Rajoy
El President del govern espanyol, Mariano Rajoy, desafia ja el futur govern català, ja que perllongar l’acció compromesa per Carles Puigdemont cap a una República catalana reproduiria el guió dels últims mesos. Divendres 11 de maig, el dirigent madrileny ha advertit que «L’article 155 no és només un article de la Constitució, és un precedent (…) per respondre al desafiament, ens reforça per al futur », al·ludint l’actual custòdia de Catalunya. L’elecció de Joaquim Torra, de manera idèntica a la presidència Puigdemont, suposaria així dures sancions de l’Estat espanyol, un nou claix polític generat per la determinació de les dues parts. Rajoy convida l’independentisme a «respectar la llei», però el mandat procedent de les urnes significa desobeir a la llei espanyola, ja que estipula l’adveniment d’una República.
Creix l’electorat independentista
El caos polític hauria pogut produir una desconfiança popular de cara a les peripècies inèdites observades des de 2017 a Catalunya del Sud. Ans al contrari, l’independentisme català conservaria la majoria absoluta al Parlament català, en cas de noves eleccions. Un sondatge publicat aqueix 11 maig indica una forquilla de 70 a 75 escons per al bloc sobiranista, del qual el component CUP evolucionaria de 4 diputats a les últimes eleccions a un grup d’11. Aqueix estudi realitzat pel Centre d’Estudis i d’Opinions (CEO) del govern català situa la formació centralista espanyola Ciudadanos a la primera posició en nombre de veus, amb 33 a 34 diputats contra 36. Segons una altra enquesta també produïda pel CEO, un 48% dels electors sud-catalans aproven la independència, contra un 40,8% el febrer passat. Un 43,7 % la rebutgen i un 5,7% no tenen opinió sobre aquesta qüestió.
