La consagració de Croàcia a la categoria d’estat n°28 de la Unió Europea, aquest 1 de juliol, és posada a profit pel govern català, el president del qual, Artur Mas, s’expressa a favor d’una “ampliació de les fronteres”, com a oportunitat també per a “les nacions més petites”. En una comunicació institucional, l’artífex del procés actual cap a la independència catalana espera que els 4,5 milions d’habitants del nou partícip, mentre Catalunya en té 7,5 milions, puguin pot gaudir de més “benestar, estabilitat, seguretat i prosperitat”. El símil entre Catalunya i Croàcia no és insignificant en el procés emprès per Mas, perquè l’actual República de Croàcia es va separar de Iugoslàvia el 1991, després d’una etapa electoral condemnada pel govern iugoslau i aprovada el 1992 per la comunitat internacional. El caminament sobiranista català, que el govern espanyol no pot acceptar atès el risc de ser qüestionat a si mateix, fins i tot va atraure Madrid una comparació pública amb Kosovo al març de 2013.
“Pobles amb cultures, llengües i història pròpies”
Per a Artur Mas, l’argument europeu permet esquivar la imatge d’un tancament català i permet promoure una major obertura al món, a través d’una possible integració europea, més eficaç que Espanya. Segons ell, qualsevol nou “compromís” d’un estat dins la Unió significa “nous actius en la construcció de la pau i la prosperitat dels nostres pobles (…) amb cultures, llengües i història pròpies”. Mas, de tarannà prudent, no imagina obertament que Catalunya es converteixi en el participant n°29.
