Mentre que el 2007, el monàrquic Yves-Marie Adeline, no va aconseguir els 500 apadrinaments reglementaris per ser candidat a l’elecció presidencial francesa, al sud dels Pirineus són els republicans espanyols qui preparen llur tornada a l’escenari polític per a les eleccions generals de 2012. Aquest dijous 14 d’abril, dia del 80è aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola, del 1931 al 1939, serà ocasió per tornar a fer sortir de l’anonimat aquesta esfera d’influència. Aquest aposta encara sembla complicada ja que el primer repte per als republicans assolir unitat. Unió Republicana (UR) vol federar diverses formacions republicanes, com l’Acció Republicana Democràtica Espanyola (ARDE), el Partit Republicà Blasquista, sorgit al País Valencià, que va dirigir diverses vegades l’ajuntament de València entre el 1901 i el 1923, o inclús Izquierda Republicana (IR), de la qual dos grups es discuteixen la legitimitat davant els tribunals. A aquest llistat se suma una sèrie de col·lectius republicans.
Ce cara a aquesta diversitat, fins aquesta dipersió, no pot sorprendre sentir el president de la UR, Manuel Sender, qualificar de “prematura” una aliança per a les eleccions municipals del proper mes de maig. De fet, es tractarà primer de valorar els denominadors comuns de totes aqueixes formacions, i acontentar-se de vots dels republicans federalistes, privant-se així suport d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), un partit important, però sobiranista catalana. No obstant això, aquesta voluntat d’emancipació de cara a les velles famílies reials europees està a les beceroles. A Austràlia, a les eleccions de l’agost del 2010, això va ser un dels arguments de Julia Gillard, l’actual primer ministra laborista. Finalment, és també a Austràlia, a Melbourne, amb motiu de la final de la copa Davis 2003, que l’himne republicà espanyol, El himno de Riego, es va sentir per última vegada en un context oficial, però es tractava d’un error dels organitzadors.
