Les últimes quatre enquestes publicades aquest diumenge, set dies abans de les eleccions del Parlament de Catalunya, confirmen les intencions de vot. L’hemicicle de Barcelona, integrat per 135 escons, podria rebre entre 61 i 64 diputats de la federació centrista i nacionalista catalana Convergència i Unió (CiU), que no aconseguiria la majoria absoluta, de 68 membres. La segona força parlamentària, el Partit Socialista de Catalunya (PSC), liderat per l’actual president català José Montilla, col·locaria només entre 30 i 32 elegits, el pitjor resultat de la seua història. Òbviament, el tripartit format per aquest últim des de l’any 2003 es convertiria en fum, víctima d’un cansament de l’electorat. Aquesta forma de govern d’esquerra, actualment al poder, continua dividida entre els mateixos socialistes, vinculats a Madrid, els independentistes d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), oposats frontalment al centralisme espanyol, i els postcomunistes d’Iniciativa per Catalunya. Una altre gran canvi, però, es podria produir al Parlament, ja que la tercera força política podria ser el molt dretà Partito Popular (PP), creditat amb 17, fins 19 escons. Amb la seua candidata molt mediàtica, Alícia Sánchez-Camacho, que reivindica una Catalunya amb dues banderes, l’espanyola i la catalana, el PP superaria ERC, que obtindria només 21 elegits, en lloc de 21 actualment.
Les intencions de vot, publicades aquest diumenge pels diaris La Vanguardia, El País, El Mundo i ABC, no deixen entreveure cap dubte en relació amb la victòria d’Artur Mas, líder de CiU, dues vegades derrotat, tot i que vencedor, en les eleccions anteriors. El 2006, el seu partit va assolir tenir 48 diputats, però José Luis Rodríguez Zapatero va intervenir directament des de Madrid a prop de Montilla per mantenir un govern socialista a Catalunya, amb el tripartit, ara convertit en un entesa artificial. Aquesta solució, dedicada de fet a enfortir l’estabilitat de la política espanyola, està a punt de desaparèixer, tenint en compte el 40% de l’electorat que es prepararia a recolzar Mas, mentre que els socialistes sud-catalans podrien aconseguir un esquifit 21%. A més a més, en la recta final, Montilla pot haver comès un error la setmana passada anunciant la seua intenció de no tornar-se a presentar en els comicis posteriors, induint el seu desgast. Davant d’ell, la caminada Artur Mas cap al Palau de la Generalitat sembla imparable. De fet, la “fabricació” política, com a president, d’aquest barceloní anglòfon i francòfon, es va inciar fa 20 anys. És el resultat de la voluntat de l’expresident Jordi Pujol, que limita la participació a la campanya actual presenciant els mítings.
