A tres mesos de les eleccions cantonals dels 20 i 27 de març de 2011, la formalització de les candidatures es va precisant als 5 cantons renovables de la Catalunya del Nord, que en conté 31. No obstant això, diverses personalitats sortint han decidit no tornar-se a presentar, sense haver d’obeir a cap límit d’edat. A Perpinyà, l’actual conseller general de la UMP, Serge Fa, elegit del cantó 9, que inclou part del barri del Vernet, abandonarà el càrrec, com ho farà també Henri Carbonell, conseller general del Cantó 2, que correspon al barri de Sant Jaume. El llistat dels homes que s’ho volen deixar també inclou Jean Codognès, que no vol repetir en el seu cantó, el número 1, que correspon al districte de l’Alt Vernet, ni en cap altre. Entre l’avorriment d’un càrrec de conseller general “diversos esquerra” exclòs del Partit Socialista el 2008 després de muntar una llista municipal adversa de l’oficial, i la seua afiliació des de 2009 a Europa Ecologia Els Verds, l’advocat de 57 anys prefereix centrar-se en la formació interna del seu nou partit, del qual ha estat elegit com a conseller federal. Cogognès s’encarregarà, però, d’organitzar les eleccions del mes de març a tots els canton renovables de la Catalunya del Nord.
No obstant això, un altre càrrec electe, sense partit, anuncia que sortirà de l’Assemblea Departamental. Es tracta del batlle dels Angles, Christian Blanc, conseller general del cantó de Montlluís, que vol evitar qualsevol dispersió personal i reforçar la seua presència amb la família. Entre els motius personals i uns canvis que s’acosten en el marc de la reforma de les institucions territorials, el 2014, s’introdueix d’aquesta manera una pràctica nova de la funció política. L’évolució cap a la tendència europea i sud-catalana, amb un turn-over dels electes més ràpid que el francès, podria explicar el cas. Sobretot, però, d’ací només 3 anys, l’autonomia de decisió nord-catalana es fondrà en un Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló tornada a dissenyar,governat per “consellers territorials”. Aquest revolució institucional relativitza les properes eleccions cantonals tot enfortint la rellevància territorial de les intercomunalitats.
