La mort brutal de Georges Frêche planteja inevitablement la pregunta de la successió, que pot al·ludir directament Christian Bourquin, que ha demostrat un suport de ferro al difunt disculpant totes les seues relliscades orals. L’actual president del Consell General nord-català i vicepresident de la Regió Llenguadoc-Rosselló era probablement el favorit de Frêche, que va declarar al seu respecte, el passat 7 de gener, “Em sembla que ara toca als catalans”, referint-se a la propera presidència . Bourquin, de 54 anys d’edat en l’actualitat, va ser revelat el 1977 pel llavors batlle de Montpeller, Georges Frêche. Simple enginyer territorial, ha sabut guanyar una confiança sòlida del mentor, abans d’assumir una missió de reconquesta socialista a la Catalunya del nord, el 1989. Georges Frêche va considerar progressivament l’alumne com un dofí, anomenant-lo, també el 7 de gener, «ànima de l’esquerra a la Catalunya del nord, i ho esperi, algun dia del Llenguadoc-Rosselló». Confessant una «amistat real» amb Bourquin, el va designar com a primer vicepresident regional en el moment de la seua primera mandatura, el 2004, abans d’establir la passsada primavera un llistat de vicepresidències visiblement igualitari.
Aquest dilluns, Christian Bourquin ha analitzat el propi sentiment a través del seu blog, destacant «Amb Georges Frêche se’n va la meua jovenesa », en un pressentit de successió del patriarca, que caldria assumir sobtadament. Tècnicament, s’ha previst una discussió aquest dijous entre càrrecs electes regionals d’esquerra, per preparar l’elecció d’un nou president, a nivell intern, el 10 de novembre, en una data que queda per confirmar, consecutiva a una campanya-exprés. El proper president del Llenguadoc-Rosselló desenvoluparà una mandatura de 5 anys i 3 mesos, prou comparable als 6 anys habituals, en continuïtat dels projectes impulsats per Frêche. En aqueix escenari nou, l’accés d’un català al capdavant de la institució sols és possible, però, si aquest no ho és massa. De fet, Ja la Catalunya del nord forma la minoria catalana, econòmica i cultural, d’una regió-capital amb substrat llenguadocià, la identitat de la qual és força més diluïda que la del Rosselló. Aqueix últim territori, transfronterer, o sigui projectat en dues realitats diferents, fins i tot contràries, continua cercant el lloc propi en un «Languedoc-Roussillon» batejat d’aquesta manera el 1972, suggerint l’empelt d’un apèndix Sud, mai completament assimilat. Aquesta pertinença catalana, bandejada a Montpeller tot i que acolorida a Perpinyà per Christian Bourquin, li determina les oportunitats. Tanmateix, es va interpretar certa distància entre els dos homes en els darrers mesos, sobretot quan Frêche, operada del maluc el maig, i convalescent fins al setembre, va entregar el relleu al càrrec François Delacroix, elegit el 2010 a la llista del departament de l’Erau. No obstant això, aquest mateix octubre ha aparegut un senyal contradictori a través del diari institucional «Le Sud», que dedica una doble-pàgina a Bourquin. Amb el títol «Poua la seva força de la naturalesa», un article lloa el president departamental i el presenta en una mena de precampanya, acostant l’electorat a una personalitat que li sembla. La versió en vídeo d’aquest retrat molt humanitzat s’ha inclòs a la pàgina web de la Regió.
El competidor probable del català fidel és Damien Alary, de 59 d’edat, exdiputat, com Christian Bourquin, i president del Consell General del Gard. Aquest gaudeix d’una personalitat més consensual que Bourquin, recentment debilitat pel fracàs de les eleccions municipals de Sant Esteve, guanyades per Robert Vila, afiliat a la UMP, i una desconfiança cap a la direcció del partit, idèntica a la del “constructor” desaparegut, per efecte de dòminos. El posicionament del PS hauria d’influir en la designació de la pròxima presidència, en un a priori més favorable a Alary, que ha tingut la finesa de mantenir el contacte amb les instàncies parisenques del partit, tot sol·licitant la realitat territorial, amb 58 càrrecs exclosos per formar part del sistema Frêche. Altres candidats es podrien presentar, com Didier Codorniou, batlle de la vila de Gruissan, a l’Auda, i François Delacroix, amb motiu d’un escrutini accidental, que ningú, llevat potser de la causa, no havia anticipat. Finalment, la reintegració dels exclosos pel PS és simbòlicament guanyada, després de la visita de François Hollande, aquest dimarts, a la capella ardent de Georges Frêche.
