Al final del juliol del 2010, el consistori de Perpinyà va aprovar un decret antinuesa, a semblança dels de Canes, al departament dels Alps Marítims, i de Carpentràs, al del Valclusa. Aquest mesura, segons l’ajuntament, pretenia restablir «el respecte de la dignitat humana, de la decència i de la moralitat» per tal de tranquil·litzar comerciants i autòctons, sense sancionar sistemàticament i massa fortament els passejants amb tors nu. El batlle, Jean-Marc Pujol, va destacar llavors la intenció «de sensibilitzar la gent», a través d’unes multes que no excedeixen 11 euros.
Després d’un campanya d’incitació a la decència dels vestits portada l’estiu passat, Barcelona s’interessa de nou a aquest tema, al mig de l’hivern, però en un ambient preelectoral. Mentre que l’escrutini municipal es desenvoluparà el proper 22 de maig, els grups de les dues principals formacions rivals, com són el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i els centristes de Convergència i Unió (CiU), fan front comú per mor de posar fi als cossos despullats. L’ajuntament de la capital prepara un text de llei, del qual l’entrada en aplicació, prevista per al proper 25 de març , hauria de seguir l’arribada de la primavera, just abans de l’arribada massiva de turistes europeus, dels quals alguns utilitzen la ciutat per desfogar-se. Tot i que la prohibició no serà total, ja que no afectarà les zones de bany, la sanció que, podrà arribar a 500 euros, vol ser més dissuasiva que la de Perpinyà. Tanmateix, la problemàtica és totalment diferent, ja que a Barcelona es tracta tant de posar fi al seminudisme, com al nudisme.
Fins ara, Catalunya en general i Barcelona en particular, eren especialment conciliadores en matèria de nuesa urbana. En efecte, segons la Constitució espanyola del 1978, múltiples articles recorden que cap moral no pot prevaler sobre les altres, fins i tot la moral pública. El dret a la nuesa és tolerat de facto mentre que no tingui caràcter sexual, fins i tot ha estat reforçat per l’actual Codi penal espanyol, que despenalitza els delictes d’escàndol públic, mentre que el Parlament de Catalunya va adoptar una resolució el febrer de 1997.
