El president del govern català, Artur Mas, ha fet saber, el 28 d’agost, que no assistirà a l’habitual manifestació de reivindicació catalana de l’11 de setembre a Barcelona. Aquesta mobilització, enguany obertament independentista, és organitzada per una federació d’associacions titulada “Assemblea Nacional Catalana”, amb nom gens anodí. Genera una onada d’informacions contínua, de Figueres a Madrid, i ha provocat un advertiment del govern espanyol de cara a vel·leïtats sobiranistes sense complexos, tant d’esquerra com de dreta. Mas, que durant uns dies ha fet insinuar que es podria incorporar a seguici, prefereix no molestar les susceptibilitats madrilenyes. Aquest posicionament ha estat comunicat poc després de l’anunci d’una reunió entre el primer ministre espanyol, Mariano Rajoy, i el mateix president català. L’entrevista, amb aires de cimera, provocada pel cap de l’executiu català, es desenvoluparà el 20 de setembre. Hauria d’implicar negociacions aspres amb velles relacions de força, ja que es manté la vivacitat econòmica de Catalunya de cara a la resta de l”estat espanyol, independentment de la crisi. En virtut d’aquesta realitat, Artur Mas demana la “clau de la caixa“ en forma d’un “pacte fiscal” inspirat del model basc, que Rajoy es declara preparat per analitzar a canvi d’un suport català a les polítiques anticrisi espanyoles. En aquest context de col·laboracions, l’amplitud de l’11 de setembre constitueix un paràmetre essencial, ja que la veu del carrer podrà “donar més per força” a Mas, segons el portaveu del govern de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs.
Catalunya demana a Madrid 5000 milions d’euros que “són dels propis catalans”
No obstant, es perfila un altre criteri, atès que una demanda de rescat financer financer ha estat expressada pel govern català al govern espanyol, el mateix 28 d’agost. Enfront de dificultats de tresoreria, l’executiu català ha oficialitzat una sol·licitud de 5,023 milions d’euros, pouats en el “Fons de Liquiditats Autonòmiques” espanyol. Segons Homs, però, aqueix import gegantí és una mera recuperació de mitjans propis, ja que es tracta de diners “dels propis catalans”, que no se n’aprofiten directament a falta de “pacte fiscal”. Aquesta injecció de diner públic ha de permetre mantenir un dèficit públic, a finals de 2012, d’un 1,5% del P.I.B. per a les quatre demarcacions sud-catalanes. Entre els 17 territoris autònoms espanyols, Catalunya acumula el deute més fort, avaluat a 42.000 milions d’euros, corresponent al 21% del seu P.I.B., que també és el més alt de l’estat espanyol. L’anunci d’aquesta petició cap a l’Estat espanyol, ja evocada el mes de juliol, ha precedit la preoficialització d’una demanda espanyola en relació amb un rescat europeu, divulgada el 22 d’agost.
