En el seu camí cap a l’Estat que s’estalvia d’anomenar “independència”, deixar aquest lèxic per a la premsa, el govern català escateix la geografia de les opinions. En efecte, els grans afores de Barcelona, cintura vermella majoritàriament socialista o agrupada amb els postcomunistes, és un target per convèncer, ja que el Partit Socialista Català (PSC) és més federalista espanyol que nacionalista català. En canvi, la coalició al poder, Convergència i Unió (CiU) és hegemònica als ajuntaments, fora de la província de Barcelona, com ara a les comarques de Girona. En la seva estratègia, Artur Mas, president del govern i de CiU, revela voler insistir d’ara endavant a seduir els grans afores de la capital, afirmant “Si el procés nacional fa forat al Baix Llobregat, la resta vindrà donada”.
300 mítings sobre el tema “Què passa a Catalunya?”
A la part sud de la província de Barcelona, el Baix Llobregat i els seus 800.000 habitants són un sector àmpliament corresponent a les poblacions procedents de les altres regions del territori espanyol, sobretot d’Andalusia, que CiU pretén associar al procés sobiranista, que “no és només d’una part de Catalunya, és de tot Catalunya,” segons el Mas. Aquesta evolució, manifestada el 17 d’abril a Pallejà, al mateix Baix Llobregat, permet veure un diagnòstic segons el qual la independència pot ser acceptada majoritàriament a Barcelona i a les comarques de Tarragona, Lleida i Girona, mentre que la massa dels rebels, concentrada geogràficament, mereix més atencions. En aquest sentit, el president Mas i diversos dirigents de CiU han començat el 14 d’abril una gira amb endurança, de tres mesos i 300 mítings, sobre el tema “Què passa a Catalunya” ?, destinada a “construir a fons la gran majoria que el dret a decidir requereix”. El “dret a decidir” s’ha de traduir el 2014 en un referèndum sobre “l’Estat propi”, però la constitució d’un cos diplomàtic i d’instruments d’Estat, enquadrada per un “Consell de transició nacional” presentat el 12 d’abril, es va encetar ja fa diversos mesos.
