El resultat imprevist de les eleccions catalanes del 25 de novembre, concloses amb la pèrdua de 12 escons dels 62 dels quals disposava la majoria nacionalista de centre-dreta de Convergència i Unió (CiU), és seguit d’una entesa salvadora per al president català, Artur Mas. El 28 de novembre, després de tres dies de debats contradictoris al si de CiU, aquest partit s’ha acordat amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), de centre-esquerra i independentista. El president de la formació, Oriol Junqueras, amb la força de 21 diputats en una assemblea parlamentària que n’inclou 135, ha acceptat el principi d’un suport, necessari a la investidura de Mas i a l’aprovació dels pressupostos de 2013. Però aquest suport anirà acompanyat d’un paper d’oposició encarnat per ERC. Aquesta configuració sorprenent enllaça dues formacions polítiques sobiranistes, però conrtàries en els mètodes anticrisi. Aqueix equilibri suposarà una “oposició responsable” que garantirà una “estabilitat parlamentària”, segons Junqueras, que ha promès una col·laboració “lleial”.
Referèndum sobre la independència “en els pròxims quatre anys”
D’acord amb la seva campanya que portava e lema “La voluntat d’un poble”, Artur Mas ha adreçat una carta al conjunt de la militància de CiU, el 28 de novembre, assegurant-la de la celebració d’una consulta sobre la constitució d’un Estat català “en els pròxims quatre anys”. L’artesà del procés actual hi ha destacat que la proporció de diputats favorables a la independència, al Parlament de Catalunya, té “més per força que mai”. Malgrat una debilitació de CiU, que continua sent dominant al si de la cambra catalana, l’escrutini del 25 de novembre haurà estat motiu per ventilar les dinàmiques independentistes en un espectre dreta-esquerre.
