El Parlament de Catalunya ha escollit de nou Artur Mas en la seva funció de president el 21 de desembre, amb 71 vots procedents dels 50 diputats del seu partit, Convergència i Unió (CiU), sumats als 21 sufragis d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La investidura, fruit d’un “acord total“ d’estabilitat parlamentària signat el 19 de desembre entre les dues formacions, ha implicat els 63 vots encontra del Partido Popular (PP), del Partit Socialista de Catalunya (PSC), d’Iniciativa per Catalunya-Els Verds (ICV), de Ciutadans i de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP). Aquesta oposició, que no forma cap bloc ja que inclou àmplies divergències, ha expressat els seus greuges envers el projecte presidencial, fundat en una política sobiranista conjugada a un esforç en l’àmbit social. Els debats d’investidura dels 20 i 21 de desembre han permès a Artur Mas detallar un projecte dedicat a afavorir el “benestar dels catalans”, si bé es preveu dur a terme un estalvi de 2000 milions d’euros en les finances públiques catalanes només durant l’any 2013.
Legalitat del referèndum sobre la independència
La fórmula d’organització legal d’un referèndum sobre la creació d’un Estat català, evocat des de fa diversos mesos, ha centrat àmpliament les parlamentacions del 21 de desembre al si de la cambra. En aquesta ocasió, el president electe ha assenyalat diverses vegades als diputats del PP, partit dretà al capdavant de l’Estat espanyol, que la Constitució espanyola no és cap “paret infranquejable”, en opinió seva. Ha esmentat així l’exemple del matrimoni homosexual, legalitzat a Espanya encara que la Constitució “negui ostensiblement aquesta possibilitat”. La presa de possessió de càrrec d’Artur Mas, el 24 de desembre, precedirà la constitució d’un nou gabinet presidencial i d’un nou equip de consellers, que es presentaran el 27 de desembre. És altament probable que l’alcalde de Figueres, Santi Vila, entri a formar part del nou equip, a través d’una cartera social.
