Diumenge, Andorra va votar per tal de recuperar estabilitat política. Mentre que la dreta sempre s’ha mantingut al poder des de l’aprovació de la Constitució andorrana, el 1993, a les eleccions anteriors, el 2009, el Partit Socialdemòcrata va assolir 14 representants, 11 van escaure a la dreta, i el partit Andorra pel Canvi es va quedar amb tres. L’únic problema és que el Parlament andorrà compta amb 28 membres, el que ha generat un blogueix nacional durant dos anys, i eleccions anticipades. Amb un 74% de votants, els andorrans han atorgat 20 escons de consellers generals a la formació centrista Demòcrates per Andorra (DA), 2 a Unió Laurediana, propera de DA, i només 6 als socials-demòcrates. Amb tot, s’han elegit 14 consellers per a cadascun dels dos sexes.
La victòria de l’enginyer Antoni Martí, del partit DA, és interpretada a la Catalunya del Sud com una tendència de fons a la península ibèrica. Aquesta es manifesta amb el retorn del centre-dreta a Catalunya, a finals de 2010, i la possibilitat que la dreta espanyola del Partido Popular (PP) guanyi les eleccions generals espanyoles, el 2012. El principal problema del president andorrà serà treure el país de la crisi, els signes precursors de la qual es remunten al 2007. La situació és tan preocupant que la idea d’instaurar un impost sobre la renda, fins ara desconegut al principat, va fent camí, mentre que els duaners espanyols comproven que els diners col·locats a Andorra tenen tendència a tornar al país. És doncs prou lògicament que la Unió Europea (UE) és presentada com un remei miracle. El cap de govern sortint, Jaume Bartomeu, va signar acords amb la UE, amb l’objectiu, per exemple, que Andorra pugui encunyar euros propis. El futur cap de govern vol anar més lluny, i fer integrar el País dels Pirineus en l’Espai Econòmic Europeu (EEE). Tanmateix, pretén que aquesta etapa es compleixi tenint en consideració l’especificitat d’Andorra, que és Estat sobirà, amb 85.000 habitants. Falta saber si Andorra es convertirà en el 28è país de la UE.
