L’1 de gener va néixer a Colmar la Col·lectivitat Europea d’Alsàcia (CEA). Aquesta nova entitat territorial, fruit de la fusió dels consells departamentals de Bas-Rhin i Haut-Rhin, va aparèixer només cinc anys després de la dilució d’Alsàcia a la regió del Grand Est, de la qual continua formant part. Alsàcia, presidida per Frédéric Bierry, expresident del consell departamental del Baix Rin, recupera una existència institucional i podrà fer sentir la seva veu. Amb 40 cantons i 80 regidors, assumeix responsabilitats departamentals, a les quals s’afegeixen la gestió d’autopistes i carreteres nacionals, turisme, transfronterer (salut, economia) i bilingüisme. Compta amb 600 agents i un pressupost anual de 2.000 milions d’euros.
El País Basc, Lió i Còrsega han estat capdavanters
El juny del 2018, el prefecte Jean-Luc Marx va donar al primer ministre un informe que assenyalava el “desig d’Alsàcia”, malgrat la inexistència oficial de cap territori que portés aquest nom. La “llei d’Alsàcia”, promulgada el 2 d’agost, va prefigurar la nova comunitat, que reuneix 1,9 milions d’habitants.
Aquest desenvolupament va ser precedit per l’exemple del País Basc, transformat en la Col·lectivitat del País Basc. Aquesta megaaglomeració que aglutina els 158 municipis bascos del departament dels Pirineus Atlàntics va néixer de la fusió dels 10 organismes intermunicipals del territori l’1 de gener de 2017. Aquest canvi és el resultat de l’ús de la “llei sobre la nova organització territorial del République ”del 7 d’agost de 2015 (coneguda com a llei NOTRe). La col·lectivitat de Còrsega, fruit del mateix text, substitueix des de l’1 de 2018 els dos antics departaments de l’illa.
De la mateixa manera, la Metròpoli de Lió és una comunitat amb un estatus especial, segons l’article 72 par. 1r de la Constitució francesa. Substitueix la comunitat urbana de Lió i el departament del Roine des de l’1 de gener de 2015. Els Pirineus Orientals, el nom del qual “Pays Catalan” no es basa en cap realitat legislativa, tenen la plena possibilitat d’aprofitar les mesures previstes per la La República existirà de nou, després del seu esborrament a la regió d’Occitània, juntament amb la competència identitària.
