Idioma

El divorci entre el Partit Radical i la UMP, anunciat aquest cap de setmana a París en el 111è congrés del primer dels dos partits, ha estat motiu per a un dels seus vicepresidents, Jean-Paul Alduy, de copsar un protagonisme nou al si del més vell partit de França. En un discurs amb músculs, testimoniat en un vídeo colpidor, el tinent del batlle de Perpinyà ha entregat arguments a favor d’una reunió dels centres, i d’una candidatura de Jean-Louis Borloo a les eleccions presidencials de 2012. Segons ell, “el conjunt del món viu un trastorn”, tenint en consideració les revolucions àrabs, i s’imposa naturalment una nova oferta política a França. Crític envers la UMP, que ha qualificat de “partit de la tebiesa (…) que busca sense parar equilibris subtils, que ningú no comprèn”, Alduy ha vaticinat un “fracàs anunciat” d’una candidatura de Sarkozy el 2012. Recordant que ha hagut de “cridar a votar per al Partit Socialista” en les últimes eleccions cantonals a Perpinyà, per tal de fer fracassar el candidat del Front Nacional, Louis Aliot, l’exbatlle de la vila ha condemnat l’estratègia de l’UMP que consisteix a ficar-se “a les ribes populistes de la Sra. Le Pen”, abans de motivar els assistents a “fabricar la força de cara al front”.

Aquesta posicionament, de cara a un públic conquerit per endavant, s’ha desenvolupat dissabte a la nit, minuts abans de la revelació del cas Dominique Strauss Kahn. L’evicció del més centrista dels socialistes presidenciables el 2012 obre un espai al centre-esquerra, que el Partit Radical s’esforçarà molt possiblement a treballar. Jean-Paul Alduy, en un paper semblant al d’un director de campanya, ha llançat fins i tot, adreçant a Borloo, “Jean-Louis, et necessitem, necessitem que el centre torni a existir”, abans de fer acte de gratitud cap a la UMP. Ressaltant que el cos dels electes radicals “assumeix les reformes”, doncs la de les universitats, i el “Grenelle” del Medi Ambient, l’expresident de la UMP nord-catalana entre 2002 i 2007 s’ha posicionat com un conqueridor, en un discurs força aplaudit.

Les conseqüències d’aquesta postura, ja palpables a la Catalunya del Nord, es manifestaran de manera més evident el gener de 2012, quan es trenqui formalment el conveni d’associació entre el Partit radical i la UMP. Ara per ara, les eleccions senatorials del 25 de setembre hauria d’oferir un marge de maniobra nou per a Alduy, ara emancipat de la dreta majoritària representada per François Calvet, l’actual president de la UMP territorial i partidari de la línia sarkozysta, dependent de la influència del FN. Mentre que la possible candidatura de Borloo atia l’antipatia de la UMP al cim de l’Estat, el suport de Jean-Paul Alduy a aquesta mateixa candidatura genera remolins a la Catalunya del Nord. Al mes de febrer, la reestructració del Partit Radical del territori, que reivindica més de 600 adherents, va transformat el partit, popularment desconegut, en cossol decisional per a futures eleccions.

Comparteix