Les darreres xifres sobre la demografia nord-catalana publicades el 29 de desembre de 2021 per l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics (Insee) posen de manifest un augment del nombre d’habitants. En conjunt, el territori tenia una població de 479.979 habitants l’1 de gener de 2022, un augment del 0,6% des de l’any 2013. Aquesta progressió és un progrés? La qüestió la planteja el moviment ciutadà i polític Agissons. Esgarrinxa suaument la premsa, que s’apodera de les xifres actualitzades per avalar-les amb una noció necessària d’atractiu del país. “Alguns mitjans de comunicació locals s’alegren del creixement o de l’atractiu demogràfic de Catalunya del Nord, la realitat és ben diferent”, analitza el partit presidit per Pierre Rossignol, electe a l’oposició a Sant Cebrià.
Llegiu també:
56 mestres per 1000 mainatges: no sobren mestres a Catalunya del Nord
L’augment “només beneficia als promotors immobiliaris”
Agissons qüestiona l’augment de les necessitats generals vinculades a l’augment del nombre d’habitants: el consum d’aigua, la construcció d’infraestructures diverses, però sobretot la urbanització desenfrenada són apuntats. L’augment demogràfic “només beneficia als promotors, fent dels nostres pobles, que abans eren vius, unes ciutats dormitori, sense ànima“, afirma el moviment, abans de destacar que el “desenvolupament demogràfic incontrolat” genera “greus conseqüències, com la desaparició de les nostres terres agrícoles i el formigonatge del sòl”. L’expansió de les urbanitzacions constitueix un “risc important” perquè “180.000 dels nostres ciutadans ara viuen en zones propenses a les inundacions“, considera Agissons, que evita abordar el tema de les grans superfícies, i admet: “sem preocupats per aquesta situació”.
Llegiu també:
Contra el formigó, 5 associacions escriuen al batlle d’Argelers
Catalunya del Nord té 480.000 habitants l’1 de gener de 2022
El moviment, candidat a les eleccions departamentals del 2021, ha fet de la defensa de la terra un dels seus fonaments. Lamenta que el creixement demogràfic de les comarques del Nord sigui només el resultat de “l’arribada de gent nova”, de manera que el balanç natural és negatiu. Els seus membres es declaren “els primers satisfets amb l’atractiu del nostre territori, que té molts actius”, alhora que defensen la idea d’un perímetre que “ha de romandre coherent i a escala humana”.
Llegiu també:
La metropolitanització del Rosselló continua en detriment de la resta
