Dissabte 18 de desembre a partir de les 19.00 h, al centre de Perpinyà es van notar claxons massius i expressions d’alegria col·lectiva. Aquesta efusió va seguir la victòria de la selecció algeriana de futbol davant Tunísia a la final de la Copa de les Nacions Àrabs (2-0). Aquesta trobada de molts simpatitzants va tenir lloc a la zona de la ronda Clemenceau, el Castellet, el Mediador i la prefectura. No va pas agradar a tothom, especialment al col·lectiu “Osez la Droite” (atreviu-vos a la dreta).
Mentre s’observaven desbordaments als Camps Elisis, a París, malgrat un decret prefectural que prohibia els llocs als partidaris algerians, Perpinyà “no va ser una excepció a la regla”, lamenta Louis Salinas, referent d’aquesta formació política. “No ens esperàvem que això passés a la ciutat catalana, dirigida per l’RN, i tanmateix va ser un ampli ‘Soc’ al voral Sadi Carnot”. Observa que “amb sorolls de ululació i botzines, Perpinyà va estar bloquejada durant moltes hores, enfadant molts comerciants”. Cert nombre de persones que volien visitar al mercat de Nadal haurien preferit abandonar la zona.
Denuncien “accions comunitàries”
“Atreveix-te a la dreta” denuncia la situació, però sobretot les autoritats: “Si bé tothom sospitava que es produirien desbordaments com sempre, la prefectura i el municipi van preferir deixar-ho anar. Aliot i el seu equip, molt més ràpids per molestar els catalans i la seva llengua, van ser absents per bloquejar l’accés al centre de la vila, mentre que tenim un gran nombre de policies municipals”. El col·lectiu no concreta què li hauria agradat, però llança: “Louis Aliot hauria estat massa tou? El que és cert és que no estava a l’alçada devant d’aquest tipus d’activitat comunitària”.
Durant el mateix vespre, 70 policies nacionals van ser desplegats al cor de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, on es van denunciar tres detencions. A París, 130 persones van ser multades per incompliment del decret prefectural. Per al dretà Eric Ciotti (Els Republicans), les escenes de júbil a França per celebrar la victòria d’Algèria demostren un “model d’assimilació” que “ha fracassat poderosament”.
