Idioma

La radiografia socioeconòmica de la Catalunya del Nord és opaca, malgrat les xifres freqüentment detallades, que contemplen un aspecte precís, ja que cada estadística intervé de manera aïllada, sense síntesi de dades. En aquest sentit, l’última coneguda hi assenyala 92.000 persones classificades sota el llindar de pobresa, el 2011, segons les xifres presentades al passat mes de desembre per L’Institut estatal de l’estadística i dels estudis econòmics (Insee). Aquesta precarietat en relació amb 25.000 famílies fixa un rècord territorial de 20,4%, en una població de 452.530 habitants l’1 de gener de 2014, en realitat relativa a l’1 de gener de 2011. A nivell comparatiu, la mitjana estatal representa 14,3%, però les comarques de Perpinyà són superades pel Pas-de-Calais, al 20,7%, i l’Auda, amb un 21%, altres departaments perifèrics, mentre que la Sena-Saint-Denis, a la regió parisenca, produeix una taxa del 24,8%. Paral·lelament, 32% dels perpinyanencs só al·ludits, classificant la capital del territori a la cinquena posició de l’estat entre les grans ciutats, després de Bésiers, segons un informe editat el 28 de gener pel centre d’observació de l’empresa Compas.

Feble taxa d’activitat en un país passiu

Paral·lelament a aquestes dades cruels, la proporció d’actius, una categoria amb nom optimista que inclou les persones que perceben ingressos professionals o subsidis de l’atur, representa el 56,2%. Traient a aquest percentatge cosmètic els més de 30.000 sense-feina, en sentit estricte, comptabilitzats el desembre de 2013, la Catalunya del Nord tindria una taxa d’activitat inferior al 50%, un llindar fatídic que, en el cas que representés tot un estat, en qüestionaria fins a l’existència. El territori compta com a millor una persona productiva per una persona passiva, sense treball, persionista o amb incapacitat laboral, però amb la divisió estadística ministerial, els 56,2%, calculats per la Direcció regional de les empreses, de la competència, del consum, del treball i de l’ocupació del Llenguadoc-Rosselló (DIRECCTE) no dialoguen amb els altres criteris. L’estudi global de la realitat social, procedent d’un càlcul on s’incorporarien aquesta taxa d’activitat, la de l’atur, el nivell salarial, els ingressos per càpita i les dades relatives a la feina precària, fora de consideracions de P.I.B., donaria lloc en un quadre massa negre per ser exposat.

Comparteix