A Sant Cebrià costa esborrar l’ambient nociu de l’últim decenni. Després del suïcidi del batlle Jacques Bouille, afiliat a la UMP, el maig de 2009, durant el seu empresonament amb motiu d’une “presa il·legal d’interès i corrupció”, el seu primer tinent, Pierre Fontvieille era posat en examen nou dies després de la seua elecció, en el marc del mateix cas, que suposava la compra, amb les finances municipals, de figuretes, obres mestres i obres d’art, en bona part introbables. Posteriorment, el batlle Thierry del Poso, membre del Nou Centre, elegit el setembre 2009 amb un programa ètic dedicat a apaivagar el municipi, va ser posat en guàrdia a vista l’abril de 2012. Aquesta problema judicial anava vinculat a la venda per a 9,5 milions d’euros, el desembre de 2010, del càmping Le Soleil de la Méditerranée. L’alcalde va argumentar sobre l’existència d’una “càbala nauseabunda” portada per l’oposició municipal de la quarta ciutat de la Catalunya del Nord, on fèiem constar, el març de 2011, unes “pressions electròniques” sobre l’ajuntament.
La cap de llista per a la UMP el 2009 es declara com a sola opositora
El 31 de juliol de 2012, el Tribunal Administratiu de Montpeller, sol·licitat pel batlle, va excloure tres regidors de l’oposició amb motiu de llur rebuig a presidir meses electorals, el 17 de juny, durant les eleccions legislatives. Aqueixos dissidents de la majoria, fundadors del grup crític Pugnace posteriorment a l’elecció de 2009, són ja substituïts per tres persones del final de la llista batlle. Però aquesta substitució justifica una postura reveladora de la cap de llista per a la UMP a la primera volta del 2009, Claudette Guiraud, abandonada pel partit a la segona volta, ja que la UMP llavors va recolzar el qui acabaria batlle. En el decurs del ple municipal del 23 d’agost, aquesta electa ha considerat que la “moralitat i l’exemplaritat” anunciades el 2009 s’han convertit en “incompetència, irresponsabilitat, clientelisme” i “interessos personals”. Sobretot, en resposta a l’exclusió de Pugnace, amb la qual formava una entesa, ha declarat “Ara estic sola a l’oposició”, induint ineficàcia per part de la resta de l’oposició, al voltant de la socialista Marie-Pierre Sadourny-Gomez. Tot arriscant una posició d’aïllament, Guiraud, que pretén ser fidel a una missió de “defensa de l’interès general”, dissenya les línies de fractura de les eleccions municipals de 2014, llevat d’un improbable reagrupament a la dreta. En aquesta ciutat poc propensa a l’esquerra, una argumentació de “mans netes” avançada pel Front Nacional, que ha anunciat el juny de 2012 que entrarà en aquesta futura batalla, podria complicar la situació.
