En el delicat cantó n°9 de Perpinyà, que equival al barri de Baix Vernet, on l’FN Louis Aliot ha liderat la primera ronda de les eleccions cantonals i bé podria entrar al Consell General nord-català, la candidata comunista reacciona. Com era d’esperar, Nicole Gaspon, que va quedar eliminada diumenge, assolint un 12,08 dels vots emesos, crida els seus electors “i tots aquells qui se senten compromesos amb els valors democràtics i humanistes” a votar aclaparadorament a favor de la candidata socialista Toussainte Calabrese. Aquest suport, manifestat aquest dijous, se situa en el context de la majoria socialista i comunista de l’assemblea del departament dels Pirineus Orientals. L’ex candidata aprofita l’avinentesa per urpejar la UMP, Nicolas Sarkozy, el batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, i el president de l’àrea metropolitana de Perpinyà-Mediterrània, Jean-Paul Alduy. No s’escapen del seu objectiu dos diputats nord-catalans, afiliats a la UMP, com són Daniel Mach, François Calvet, considerats responsables de l’abstenció, d’un 61% en el cantó al·ludit, així com del creixement del Front Nacional, a través de llurs polítiques.
Per la seua banda, al barri de Sant Jaume, o sigui al cantó 2 de Perpinyà, que no tindrà pas el Front Nacional a la segona ronda, el candidat del Front d’Esquerra Michel Franquesa crida lògicament a votar per al candidat socialista. Aquest és Jean-Louis Chambon, és també batlle de la vila de Cànoes i s’oposa a l’advocat Pedro Parrat, tinent d’alcalde de Perpinyà, afiliat al Nou Centre. Tot i això, Franquesa no s’estalviava pas, en un altre comunicat de premsa de dilluns, criticar “els mètodes clientelistes que continuen utilitzant en aquest cantó diversos candidats (pressions, amenaces …)”. Davant la situació sense precedents de l’emergència contundent de l’extrema dreta, que serà present a la segona volta en quatre cantons de la Catalunya del nord, aquests posicionaments amb accents politicians fan ressò a la negativa expressada per la UMP, representada en primer lloc pel diputat Calvet, de no fer una crida formal per aturar el Front Nacional. De passada, sorgeix la incapacitat dels partits anomenats republicans al moment de rebutjar realment el joc polític de l’FN, si bé no deixen de denunciar-ne l’amenaça.
