El ministre d’Interior, Manuel Valls, és objecte d’una campanya d’encartellament urbà des del començament del mes d’agost a Perpinyà. Aquesta operació es tradueix per l’enganxada il·legal, en determinats senyals de trànsit, de retrats de l’interessat amb la menció “Manuel et vigila”. Progressivament esborrada pel servei de neteja municipal, aquesta aparició al centre-ciutat tradueix els sentiments contrastats expressats envers el ministre preferit dels francesos. A través de la crítica, destaca, en un període d’atonia governamental, la importància presa pel fill de pintor, cosí de compositor i marit de violinista. De fet, Manuel Valls superaria Nicolas Sarkozy d’un 5% en una eventual segona volta d’elecció presidencial, segons un sondatge publica el 3 d’agost pel setmanari Marianne.
La crítica de l’inquisidor es fa publicitat
Preparant un projecte de llei sobre la immigració, partidari del rigor pressupostari, l’imperturbable Manuel Valls considera la prohibició del mocador islàmic a les universitats i enfronta verbalment els aldarulls als suburbis francesos o la problemàtica de les poblacions itinerants. La figura ascendent de la política francesa, percebuda a la dreta del Partit Socialista Francès, és a dir en harmonia objectiva amb el Partit dels Socialistes de Catalunya, sedueix més fora del seu camp que no decep els aliats del PS. a la Catalunya del Nord, seguint aquest principi centrista, l’encartellament del rostre del ministre, presentat com a inquisidor, es fa publicitari, contra la intenció dels autors. Si no deixa de ser significatiu que François Mitterrand, Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy han estat ministres d’Interior abans d’accedir a la funció suprema a França, l’ambició de Manuel Valls, mediàtic tot l’any, és una evidència des de la seva participació a la primària socialista de 2011.
