En un guió imprevist, el dijous 15 gener va ser políticament decisiu a Perpinyà. En efecte, el desembre passat, Jacqueline Amiel-Donat, convertida a la segona volta de les eleccions municipals de març de 2008 líder oficial de l’extrema esquerra fins al centre, havia fixat al 15 de gener un ultimàtum per a l’adhesió a la seua candidatura, des de la primera volta, del candidat d’esquerra sense etiqueta Jean Codognès. Però cap resultat conegut no ha filtrat pas de possibles tractacions entre els dos rivals, en la hipòtesi que el Consell d’Estat trenqui l’elecció del batlle UMP Jean-Paul Alduy. En aquest silenci eloqüent, la Unió per a Perpinyà dirigida pel Codognès, confortada després de reunir el mateix 15 gener uns 400 simpatitzants en la seua cerimònia del bon any, esmola les armes a través de blogs, comunicats i anàlisis interposats, armada amb una xarxa de 50 Consellers de barri que recorden els Comissaris de barri vinculats a la municipalitat i repartirà aviat 30.000 fullets d’informació. Enfront, a al costat, la candidatura d’Amiel Donat, estampillada oficialment socialista, s’imposa més amb la legitimitat d’un partit que amb una implicació visible per tohom. Aqueixes dues estratègies rotundament diferents anirien doncs oposades al primera torn en cas d’eleccions, exactament com el març de 2008, en una nou desamor i una simple afinitat a voler succeir a Jean-Paul Alduy.
