Un total de 945 dels 947 ajuntaments sud-catalans han nomenat llurs batlles aquest dissabte, per als propers quatre anys, i després de tres setmanes de negociacions. De cops intenses, aqueixes tractations tradicionals a l’Estat espanyol han permès definir les majories en els consistoris, amb una geometria variable. D’aquesta manera, la coalició del centre-dreta nacionalista català, Convergència i Unió (CiU), ha estat la més votada en aqueixos comicis, però més d’una vegada ha hagut de pactar amb altres forces polítiques, com el Partit Socialista de Catalunya (PSC) i el molt dretà Partido Popular (PP). Tot i això, els ajuntaments de Barcelona i Girona, tots dos de CiU, només es podran constituir, ja que el PP, a la capital, i els independentistes d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), a Girona, han presentat recursos davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), qüestionant el recompte de vots.
Entre els casos singulars d’aquesta presse de possessió de càrrecs consta l’accés a l’alcaldia de la vila de Badalona, ubicada a 2 km al nord de Barcelona, d’un candidat del Partido Popular. Xavier García Albiol s’ha convertit d’aquesta manera en el primer batlle del PP en una ciutat sud-catalana important, en aquest cas amb 220.000 habitants. A la ciutat de Lleida, ja el 22 de maig, dia de les eleccions, es va produir una majoria absoluta entorn del batlle socialista sortint, Àndel Ros. En canvi, a Tarragona, fins a l’últim moment CiU i el PP han avançat la idea d’una aliança, per desbancar de l’Ajuntament el batlle socialista, Josep Fèlix Ballesteros. Al Vendrell, al nord de Tarragona, CiU i el PSC han acabat formant un govern municipal, per tant dreta-esquerra. En total, CiU dirigeix 30 de les 42 capitals de comarca sud-catalana i el PSC en governa 7.
