Malgrat uns efectius difícils de comprovar, els principals partits polítics generen a la Catalunya del Nord unes relacions de força certes. La primera formació en matèria d’afiliats és la UMP, amb 4.155 inscrits, segons un recompte oficial comunicat el 13 de novembre pel seu president de comitè territorial, François Calvet. El partit de la dreta majoritària és seguit del Partit Socialista, el congrés departamental del qual, el 21 d’octubre, va ser motiu pel seu primer secretari federal i diputat, Jacques Cresta, de reivindicar 2.100 adherents. El partit d’Harlem Désir capitalitza l’accessió de François Hollande a les responsabilitats franceses més altes, reactivant el seu atractiu, segons una mecànica habitual.
500 d’adherents a la fundació de la Unió dels Demòcrates i Independents
El quart partit a la Catalunya del Nord en nombre d’adherents, després del volum notable de 1100 afiliats que té el Front Nacional, és la Unió dels Demòcrates i Independents (UDI) de Jean-Paul Alduy i Jean-Louis Borloo. Aquest partit de centre-dreta, fruita de la unió del Partit Radical i del Nou Centre, gaudeix d’un capital de simpatia del 44% a nivell estatal, contra un 42% per a l’UMP, segons un sondatge publicat l’11 de novembre pel Journal du Dimanche. Des d’ara unida a les comarques de Perpinyà per certs elements del Moviment Demòcrata de François Bayrou, líder polític que revelava el 12 de novembre el rebuig d’afiliar-se a aquesta nou formació, la UDI aplega 500 adherents a la Catalunya del Nord. Al moment de la seua fundació territorial, a finals del mes de novembre, hauria de produir-se un efecte de novetat, sumat a una eventual transferència de certs militants decebuts per la conclusió de les eleccions internes de la presidència de la UMP, cobejada per François Fillon i Jean-François Copé.
En el mateix territori, el Front Nacional, que procedeix a una organització dels seus relleus militants, espera arrabassar aqueix estatut de partit d’alternativa, amb la dificultat històrica de no assolir promoure públicament unes personalitats afiliades, llevat del seu vicepresident, Louis Aliot. Per tradició, el partit populista discuteix amb el Partit Comunista l’opacitat més alta en termes del nombre d’adherents.
