Si teniu l’ànima, passeu a l’ombra. L’univers musical de Soap and Skin, àlies Anja Plaschg, és fosc i carregat d’emoció. És tan sobri com magnífic. Des dels primers acords de piano, la nova revelació austríaca crea una atmosfera greu i malenconiosa, realçada per alguns |tocs electrònics o de cordes. Les paraules que s’escapen de la boca d’Anja són tristes, de vegades durs. Hi ha ràbia, còlera però també tristesa en aquesta minyona d’aspecta punk. Soap and Skin desgrana amb la seva veu fràgil els seus dolors d’infant, les seues pors. L’ambient és torturat, a cops mòrbid. Des de la primera escolta de « Lovetune for vacuum », Anja toca en ple cor. Es pensa en la veu fràgil de Cat Power en el tros «Cynthia». Els cruixits i altres sorolls de «Cry Wolf» recorden l’univers de Coco Rosie. Hi ha de què ser impressionat per aquesta noia intrigant de 19 anys. Filla de pagesos, criada en un poblet del Sud d’Àustria, Anja aprèn a tocar el piano i el violí a l’edat de 7 anys. Nina, s’entrena fins a 12 hores per dia. Adolescent, compon música amb el seu ordinador i envia la seua primera maqueta a l’edat de 15 anys. El seu passeig contemplatiu “Mr. Gaunt PT1000”, un dels trossos més punyents d’aquest àlbum, és descoberta per l’etiqueta berlinesa Shitkatapult. El boca a orella a través del lloc web comunitari Myspace fa la resta, abans que la principal ràdio de música independent austríaca FM4 la difongui i que acabi signant amb la molt prestigiosa etiqueta PIAS.
En escena, un piano i un ordinador portàtil
Abans de la sortida d’aquest primer àlbum, alguns només veien en la jove Anja un fenomen més procedent d’internet. Tanmateix, després d’haver-lo escoltat, difícil de passar a altra cosa. No se surt pas indemne d’aquesta experiència musical, hom roman turmentat per les melodies a flor de pell, que evoquen els dubtes i les angoixes d’una noia que ha crescut visiblement ben de pressa. “Les interrogacions sobre la felicitat i la desgràcia, sobre saber si això fa mal i amb quina intensitat, semblen dissoldre’s en les activitats creadores”, analitza la jove artista que distingeix el seu personatge d’escena de la seua pròpia identitat. «Anja Plaschg pot reflexionar sobre el que és «Soap & Skin», respon, enigmàtic, l’artista solitari. En aquest univers fosc, s’entreveuen algunes zones de llum com en «The Sun» que us agafa les tripes. Ja comparada a l’alemanya Nico, l’egèria del Velvet Underground, o encara a l’Americana PJ Harvey, Soap & Skin fa un tomb musical d’ençà d’alguns mesos. Sola en escena amb un piano de cua sobre el qual descansa un ordinador portàtil, la jove dels cabells castanys llargs sembla introvertida. Durant el primer concert del seu tomb musical a Viena, s’ha contentat d’una sola paraula per al públic, un “mercès” i després ha girat cua.
”Si tenia quelcom a dir, seria escriptor”, aixií justifica els seus silencis. Assumeix també aquesta fragilitat i desitja no fer més de tres concerts seguits : “Em lliuri a fons, vull conservar la bellesa d’aquests moments”. Després de ser produïda a Àustria, a Alemanya i a Anglaterra, Soap and Skin anuncia per aviat la seua visita més baix a Europa… Consagrada «infant prodigi» a Àustria, Anja no hauria de trigar a conquerir Europa. «Lovetune For Vacuum» potser marcarà l’any 2009. Ja ha tenyit la primavera de gravetat i d’emoció.
Soap and Skin, “Lovetune for vacuum » Soap & Skin. Editat el 14 d’abril 2009.
Couch Records – Pias
