Quan desembarca a París el 1994, aquesta grafista nada el 1969, diplomada de les Belles Arts de Teheran, topa amb la flor i nata de la tira dibuixada a França : els responsables de l’editor alternatiu l’Association, David B, i Johan Sfar que la persuadeix de contar-se en una novel·la gràfica, nou corrent al món de les bafarades. Tintes en negre i blanc, molt minimalistes, situacions molt estilitzades componen aquesta primera tira dibuixada d’origen iranià de la història… Sem lluny de Donald i Mickey ! Marjane Satrapi, que produeix un volum anualment, del 2000 al 2004, relata a través dels ulls d’una nina la caiguda del Shah, la revolució islamista, esperada, i després rebutjada a causa de les privacions de llibertat en particular per a les dones, sotmeses al règim dels mullahs.La mainatge ens transporta en els somnis de guarició miraculosa de la seua àvia, i intenta, al si d’una família unida i cultivada, viure una infantesa feliç, malgrat tot. No es tracta d’una visió realista de la seua època, marcada per la guerra Iran / Iraq després de la partença salvadora cap a Europa, ans del testimoni afectiu d’un clima històric i polític en què planegen els afrontaments entre individus.
Després de la tira dubuixada, la pel·lícula, i aprés el CD
Portada per l’èxit en llibreria dels 4 toms i per un premi “Alph Art”, equivalent dels Cèsars, dels Goya o dels Òscars) al festival de la tira dibuixada d’Angoulême el 2003, Marjane Satrapi troba un finançament, paciència i creadors de pel·lícules d’animació, entre els quals Vincent Paronnaud, per contar de nou la seua història. Seleccionat in extremis per a la selecció francesa a Canes, la pel·lícula, ara consagrada, atreu les curiositats cap a l’univers de la tira dibuixada. per a adults. Més políticament, aquesta selecció ha atiat els odis de la República Islàmica de l’Iran, reticent envers un llarg metratge que percep com “un quadre irreal de les conseqüències i èxits de la revolució islàmica”. Cal notar la qualitat del doblatge dels personatges, amb les participacions convençudes de Catherine Deneuve (la mare), Chiara Mastroianni (la filla) i Danièle Darrieux (l’àvia). Però l’èxit d’una pel·lícula depèn molt de la seua banda sonora: el compositor Olivier Bernet signa una vertadera joia musical, entre ambients tradicionals de la Pèrsia ancestral i, a imatge de la nineta, una modernitat oriental sensible i graciosa : “Eye on the tiger”, referència Rocky, és present… Actualment al cinema, properament en DVD, “Persepolis” us farà apreciar els dibuixos animats, en una nova forma de relat que no ha acabat de sorprendre’ns.
Referències àlbum i DVD : “Persepolis”, Olivier Bernet – Virgin/Delabel – Juny 2007.
