Com sempre des dels anys 1960, la Catalunya nord continua sent un viver important de joves talents. Hi haurà algun filó per aquí ? Animats per qualques èxits a nivell nacional francès, els nostres músics pop rock s’activen per tots els fronts i a tots els registres. Entre els concerts, projectes d’àlbum, residències i assaigs, tenim una grossa activitat en aquesta primavera 2007. El primer descobriment es diu “Electric Octopussy Orchestra”, un duet perpinyanenc format per Christophe “Zeb” Vialle (guitarra cant) i Julià “el Gitano” Rappin. Rock cotnós, guitarres espesses, alertes de megàfons, bateria sobrevoltada. Barreja punk i blues del Mississipi, llurs referències van d’Iggy Pop a Muddy Waters. A veure absolutament a l’escenari, si us agraden els bons riffs, les imatges salvatges, els cuirs tatoos i els pops a tall de perruca. Dos xicots només, que porten una sala sencera en alè. Verdaderament vigoritzador! Consulteu llur perfil a Myspace. El segon batec de cor musical va cap a Dimoné. Ja més confirmat, aquest perpinyanenc de naixença, basat a Montpeller, té 2 àlbums al seu actiu, ja prou concerts i primeres parts prestigioses : Vincent Delerm, Cali, Aston Villa, Daniel Darc. Cançons rock, textos intimistes de bon nivell poètic, els seus ambients musicals poden recordar per moment els de Bashung. Una veu amb tonalitat calenta molt interessant, sempre perfectament situada, que testimonia una bonica presència. Dimoné acaba de fitxar un reforç, Patrick Felices, contrabaixista de Cali i de pascal Comelade, que amb l’experiència hauria de portar encaré més punch i musicalitat. Consulteu el seu perfil a Myspace.
A Perpinyà fins i tot hi ha una pallaga : Lise Schemla
Tercer descobriment: una jove artista de 20 anys, Lise Schemla. Alumne del Conservatori de Perpinyà, de formació piano clàssic, les seues cançons testimoniegen d’una sorprenent barreja de força i fragilitat. Un univers artístic que ella mateixa titlla de “holístic i lúdic”, que expressa una gran sensibilitat i un desig de mesclar com a millor la clàssica, la cançó, el treball de la veu i el rock anglès (Brams, els Smiths i Barbara). Les seues prestacions piano-veu únicament, ja ben encertades, es podrien enriquir en el futur d’una fórmula de vegades més elèctrica o de l’aportació d’altres instruments. Ja ha fet algunes primeres parts a França per a Thomas Fersen i Jeanne Chéral i alguns concerts per Estats-Units (la senyoreta escriu i canta en francès i anglès) que li han permès fer-se remarcar per les discogràfiques, molt atentes a les cantants joves i boniques, a més de cantautores, que poden competir amb els èxits de Camille, Anaïs, Emilie Loizeau, Olivia Ruiz o Babet (ex Dionysos). Lise ja té una pàgina web personal de les més reeixides, www.superlise.org
Torneu a trobar aqueixos artistes a www.myspace.com
