Productor musical, compositor de músiques per al cinema, la televisió i la publicitat per a ràdio, autor per ell mateix, Pau Vallvé és segurament un prodigi : no és popular, treballa enormement i sempre és allà on no se l’espera. Nascut a Barcelona el 1981, minibateria el 1984, submergit en el solfeig el 1987 després en els seus primers grups a partir del 1991, Vallvé va com una bala. Un temps a Belles Arts, ha estudiat sobretot la producció sonora. El seu recorregut s’ha aclarit el 2004 amb un àlbum de postrock cantat en anglès: Pau es diu llavors “OAK”, però, el 2006, tria el pseudònim “Estanislau Verdet” per al concepte-àlbum “Un que de tan llest és tonto i un que de tan tonto és llest”, en referència a l’handicap de l’intel·lecte a la jungla social. La veu, la música i els texts són minimalistes, la postura infantil és agradable, el disc envelleix bé. Recordarem el succés a la ràdio “Per fer país, insultem en català” que convida a fer la promoció de la llengua catalana amb insanitats interposades. No gens bèstia! El clip del títol posa en escena pits de totes les edats, fa la volta del món, sofreix la censura de Youtube a Àsia, i confirma l’èxit : Vallvé jugula Internet, anima un eixamateguer de sitis web i de blogs que s’escapoleixen de cara a una varietat catalana que mima les normes europees.
Si bé alternatiu, un pla de màrqueting roman un pla de màrqueting
Molt avesat als canvis, Pau Vallvé viu actualment el seu acte III sota el nom “U_mä”, en duo amb la seua nova xicota, Maria Coma… En directe del seu apartament amb terrassa, els enamorats signen els texts, les músiques i fins els llocs web vinculats a l’àlbum, tret el desembre del 2007 i descarregable gratuïtament a la manera de Radiohead. El to bucòlic l’enterboleix un riff punyent com una tempesta d’estiu, després oïm el Nocturn n°1 de Chopin que arriba sobre fons de pluja i de sirena d’ambulància… L’art dels loops musicals és al seu paroxisme i Pau ho toca tot : piano, guitarra, baix, bateria, xilòfons que evoquen inevitablement Pascal Comelade… Programa, canta amb Maria, produeix, promou, tan segur d’ell que es pot permetre un canvi de nom actualitzant la seua vida com un programari evolutiu. Ben segur, aquest pam i pipa als plans de màrqueting dels artistes formatats és un pla màrqueting en si mateix, però el bo de l’afer és perfumat amb olors profundes quan Pau, encara no sucumbeix pas als ritmes binaris, sinó que evoca la lletjor, l’amor que dura o no i la nostàlgia del present que ja és passat. Quan, sus d’un dels seus llocs web, s’autoproclama “Geni jove català”, hi volem creure, a imatge d’un Dalí distorsionador de pistes, reafirmat per un background collonut.
Referències àlbum: U_mä (Pau Vallvé) – “U_mä” – 2007 – Error! – http://www.myspace.com/pauvallve
