Al final de l’any passat, durant més de dos mesos, Emmanuelle Seigner va anar a la presó suïssa de Winterthur per visitar al seu espòs i cineasta Roman Polanski, una hora per setmana, els diumenges. De vegades amb els seus mainatges, més sovint sola. Aquest període no va tenir res de “boig”. Ella en parla com una «prova de malson o kafkiana».
«Boig», el primer àlbum en francès de la néta de Louis Seignier, il·lustre soci de la Comèdia francesa, era previst el novembre de 2009. Es tractava per a Emmanuelle d’assentar-se plenament com a cantant, d’alliberar-se una mica de l’etiqueta de comedianta i d’esborrar la imatge de «dona de». La detenció de Roman Polanski a Suïssa va contrarestar els seus plans.
Després d’una carrera de model iniciada als 14 anys sobre els podis dels majors modistes, Emmanuelle Seigner, nascuda el 1966, va ser revelada al públic a la pel·lícula de Jean-Luc Godard «Detectius». Llavors va encontrar Roman Polanski durant el rodatge de «Frantic» el 1988 i es va casar un any després amb ell. Poc després se la va veure a «Lluna de fel» del mateix Polanski, « Plaça Vendôme» de Nicole Garcia i « La Môme » d’Olivier Dahan. Però li mancava quelcom.
El 2007, Emmanuelle Seigner es va acabar llançant a la cançó, la seua única verdadera passió. Es va incorposar a Ultra Orange, un grup de rock francès especialitzat, i va cantar en anglès, en un àlbum de pop rock, influenciat pel Velvet Undergound. Un treball simplement titulat « Ultra Orange i Emmanuelle», que va generar un autèntic èxit crític. L’aposta va ser encertada per a aquesta seguidora de David Bowie, Mick Jagger i Lou Reed. El títol «Don’t kiss em goodbye» consta fins i tot a la banda sonora de « Le scaphandre et le papillon » de Julian Schnabell.
Celebritat, fantasia i malenconia
Amb aquest segon àlbum, Emmanuelle Seigner pensava que sols la farien parlar de música. Enfront de la pressió mediàtica de la passada tardor, va renunciar a comercialitzar el disc. És el seu marit, des de la presó, que la va incitar a no retardar massa la sortida de «Dingue». Una vegada alliberat, però assignat a residència, Roman Polanski es va refugiar al seu xalet de Gstaadt a Suïssa. Emmanuelle i ell hi van ser espiats H24 pel que ella anomena «l’escamot», o sigui desenes de periodistes i fotògrafs que van aguaitar llurs fets i gestos. Durant diverses setmanes, va fugir els mitjans de comunicació, a Suïssa o sota a baix del pis a París, donant fins i tot un cop de casc a càmera i denunciant diversos diaris que van publicat fotos dels seus dos fills.
Passat Nadal va recaure l’emoció i la comedianta va trencar el silenci, acceptant entrevistes a partir de gener de 2010. Des de llavors, per parlar del seu disc, s’ha trobat obligada a tornar a parlar dels problemes judicials del seu marit. Sens dubte perjudicada pels suports i les declaracions molestes de determinats intel·lectuals o del Ministre de Cultura francès Frédéric Mitterrand, l’artista prefereix simplement observar que «la justícia suïssa fa el seu treball». En canvi, és més eloqüent quan es tracta d’evocar «Dingue», un àlbum clarament més pop i aeri que el primer, compost per Keren Ann, acompanyada pel lletrista Dorand.
Les 11 cançons barregen l’humor, la fantasia i la malenconia. Evoquen successivament la celebritat, en «Le jour parfait», la gelosia en « Jamais d’autres que toi », i la seducció, en l’excel·lent « Femme fatale ». Aquest «Dingue» també conté un duo que generarà comentaris: a la cançó «Qui êtes-vous?», Seigner canta amb Roman Polanski. Elle li va oferir el primer paper al cinema, elle li dóna, ara que té 76 anys, la primera cançó.
Emmanuelle Seigner compleix també un somni, cantant amb Iggy Pop, una de les seues ídols, en «La derrière pluie». Catalunya també és homenatjada en «Alone à Barcelone», el seu tema preferit, una balada de pop alegre.
«Dingue» no canvia evidentment res a la vida diària d’Emmanuelle i Roman Polanski. Perquè la parella es vegi, ella ha de continuar anant a Suïssa, però aqueix àlbum dóna corda i desig a la comedianta feta cantant, que ja no s’amaga, ja que s’ha previst una gira de promoció.
«Dingue», d’Emmanuelle Segnier – editat el 8 de febrer 2010 – Sony Music.
