El grup californià i militant de Los Ángeles treu el seu 4t àlbum que no cal pas mancar : “Don’t mess with the dragon”. Amb un nom estrany que fa referència al déu asteca del ball, Ozomatli gosa el mestissatge i la fusió total. Aquest col·lectiu procedeix de l’olla social escalfada al foc de les violències de 1995, quan un habitatge ocupat il·legalment de Los Ángeles va organitzar una vaga de la fam per tal d’alertar l’opinió sobre l’exclusió creada pel sistema americà. Format per músics mexicans, africans, japonesos i nord-americans, Ozomatli representa perfectament la diversitat de la societat californiana. Gràcies a la seva mobilització social, el grup ha atès una legitimitat que sobrepassa el marc musical. La música és per a ells un mitjà de comunicació i de protesta, en contra de les injustícies d’un model de societat, de les agressions policíaques, de la globalització cultural planetària. Més que les grans idees que s’averen a cops quan el show-business se n’apodera, són la realitat i el terreny que compten a llurs ulls. Aquest grup toca sense parar : a les escoles, els estadis, les reunions sindicals, els festivals alternatius, i al món sencer! Els seus concerts, particularment seguits arreu, són a cada vegada l’ocasió d’una festa total, sovint no limitada en el temps, on el grup baixa de l’escena i comparteixen amb llur públic un amor immoderat pel contacte i la música.
Festius a cor què vols cor què desitges, i a més són bons músics!
Premiat amb un Grammy Award per al seu àlbum Street Signs, sortit el 2004 (categoria rock alternatiu llatí), Ozomatli produeix una barreja natural d’orígens, que es reflecteix és clar a través de les referències musicals, de l’ús de l’espanyol i de l’anglès, i dels estils abordats : ska, funk, salsa, hip-pop i fins salsa rap. Les sonoritats de metalls i festives expressen naturalment la noció de barreja, però la barreja, de vegades utilitzada en tapamisèria, no és una excusa per a ells. Ozomatli es paga el luxe de tenir músics polivalents, que disposen de qualitats tècniques certes i d’aquest recul perfecte que permet als grans de divertir vertaderament, sense consideracions per a les restriccions estudioses : el micro del cant passa del contrabaixista al saxo, del percussionista al guitarrista, i els concerts sovint es terminen a les llotges o al carrer, fins a l’última bufada d’energia. Aquest darreríssim àlbum és fins avui el seudisc més polit. Ozomatli ha aconseguit captar totes les qualitats, actualitzades a l’escena, en aquest enregistrament de 12 títols perfets, molt dinàmics i variats. Una manera de bronzar intel·ligentment amb un grup no comercial, desconegut, major.
Referències àlbum : Ozomatli – Don’t mess with the dragon – Concord Records – Juliol 2007.
