Idioma

Anunciat d’ençà de temps, el “Live at Massey Hall” és un àlbum Live de Neil Young eixit directament del seu arxiu personal. A 61 anys, el “loner” (el solitari) representa un pany sencer de la història de la música, en particular en la part 1970-80, al mateix títol que Iggy Pop i els seus Stooges o Lou Reed i el seu Velvet Underground. Certs dels seus àlbums, en vinil en aquell temps, és clar, són ben endreçats en una col•lecció rock digna d’aquest nom, a Perpinyà com a Los Ángeles! Folk i melòdic, en solo o en companyia de Crosby Stills and Nash, elèctric salvatge o fosc en altres períodes, el canadenc és el papa incontestat de l’ona grunge i noisy de Pearl Jam o Nirvana als anys 1990. Durant la seua època d’èxit, en un context artísticament explosiu i reivindicatiu, Neil Young gosa un projecte impensable avui. Menys d’un mes després de la sortida del seu primer àlbum, “After the gold rush”, ja saludat per la crítica, emprèn una gira de seixanta concerts a través dels Estats Units i el Canadà, de Novembre de 1970 a Febrer de 1971. Com el ben plantat té codonys, en lloc de promocionar el seu disc, com es fa avui, presenta, sol a l’escenari, cada nit, al piano-guitarra-veu, les cançons a penes escrites, gairebé encara somniades, que concep cada nit. El resultat ens arriba, 34 cançons en dos CD.

“Una autenticitat sense càlcul, una presa de risc total”

“He escrit tantes noves cançons que no pensi més que en una cosa : cantar-les” anuncia Neil Young en intro d’una cançó aquell 19 de gener de 1971 al Massey Hall de Toronto, la seua ciutat natal. Aquest concert, registrat i filmat, romandrà durant més de 35 anys a l’armari de l’artista. Assistim a una prestació en solo d’allò més despullada, mínima i unplugged, així com en la gènesi de diversos títols que esdevindran mítics en el futur àlbum “Harvest”, l’ineludible àlbum que pareix en 1972. Harvest serà el disc més venut de l’any i suscitarà milers de vocacions de guitarristes arreu del món. Tant per la melòdica, la veu ben amunt o fins i tot de nas de Neil Young, i la realització del so, profunda i contundent, Harvest és un àlbum fonamental de la cultura rock d’ultra Atlàntic. Encara avui, els 10 títols, en versió CD, sorprenen l’auditor que els descobreix. Més enllà de l’anècdota, aquest document àudio i vídeo ens mostra un procés de creació musical en directe, una autenticitat sense càlcul, una presa de risc total. Aquest principi de la improvisació, prop d’un mètode jazz, ensenya la via d’un vertader camí d’artista que evoluciona en tota independència. Malgrat el temps passat, quz no és interessant d’inspirar-se en tal camí per mor de crear música avui. Pot hom tornar a lligar amb la veritat espontània (no l’antinatural) o ja tot és fotut?

Referències àlbum it DVD : Neil Young, “Live at Massey Hall” – Warner Bros.

Comparteix