El grup, molt remarcat pels internautes via Myspace, proposa primer de tot un maxi CD 4 amb temes distribuït pel segell independent Les Disques Bon. Avui collector, quatre estàndards ineludibles : La Vibe de Diam’s, Le Mia d’I AM , Pull Marine d’Isabelle Adjani i Cocaïne de JJ Cale / Eric Clapton. Les melodies inicials sobresurten, els textos cobren un altre sentit. L’efecte és sorprenent. Les reaccions no s’han fet esperar, el discurs ha fet blanc. En alguns dies, la blogoesfera musical no parla més que d’ells. És veritat que sentir la veu de Brassens a cantar “laisse-moi kiffer la vibe avec mon mec” és perfectament irresistible. En Georges, líder del grup amb tots els bigotis i jersei de iaio, és clar, precisa “Es tracta d’un projecte discogràfic, únicament. En vista de l’edat dels músics, és fora de qüestió de fer una gira ! Demés, tornant a la vida, he tingut una visió d’horror, el d’un món on tots els carrers, les escoles i les piscines portarien el meu nom, i no ho he pogut suportar. En canvi, reprendrem totes les cançons existents i demanaré la retirada dels altres discos a totes les botigues”.
Burlar-se dels cantants morts és possible!
Més enllà de l’aspecte purament còmic, prop de la broma mediàtica a la Romain Gary, el novel·lista que havia inventat, el 1975, un alter ego del nom d’Emile Ajar el temps d’un premi Goncourt, es pot veure, salvant les proporcions, a través d’aquest grup gag, el desig d’enviar a pastar fang les grans icones del passat, posseïdores del bon gust oficial i universal i d’apoderar-se finalment d’un present sovint desvalorat. El principi de les represes desfasades no és en si un pas nou, el procediment ja s’ha utilitzat. Ens recordem per exemple de les tres compilacions “Paris-Dernière” en les quals Claude François o Louis Amstrong esdevenien lounge o punk. Aquí, el caminament és molt més corrosiu, fins al punt que sota la pressió dels detentors de drets i editors de Georges Brassens, el veritable aquest cop, el grup The Brassens ha decidit de canviar de nom i es bateja «La Pompe Moderne», en referència al joc de guitarra tan característic del Setòri, fumador de pipa. Cap dret de servir-se del nom, en resum. Què en pensen els Dandy Warhol, Marilyn Manson i consorts ? El seu primer àlbum, sota aquest nou pseudònim surt d’aquí a poquíssim també mpre a l’etiqueta Les disques Bon i serà distribuït en CD a tots els punts de venda habituals. L’heu d’hajar si voleu divertir-vos en música.
Referències àlbum: La Pompe Moderne – 2007 – Les Disques Bon.
