La clau : Parla’m un bri de la gestació d’aquest “petit”…
Davy Kilembe: És un àlbum de 14 títols fet aquí a casa el març del 2007. Hi havia la idea d’una coproducció amb un segell independent però ha esdevingut inútil i el projecte s’ha fet més personal. Pel que fa als texts, que prevalen, per mi, hi ha més temes, i un enfocament més ciutadà, si bé no directament polític, amb el puny aixecat ja que prefereixi prendre un xic de distància. Respecta a música, hi ha la participació de Pascal Felices, el contrabaixista de Cali. He utilitzat una acordió, alguns músics per a coures, ara bé la major part ha estat feta casa meua, la qual cosa dóna una sinceritat i una proximitat que em semblen interessants. Escolti bastant de música africana i he utilitzat percussions de carabassa. De fet, controli la cosa al màxim.
Imagini que has cercat un editor…
L’he mirat de trobar, és clar, tinc alguns contactes i relacions positives però el context resta difícil. Sovint els directors de segell tornen els contractes a més d’un terç dels seus artistes ! I si les grans ràdios refusen la difusió del single extret del CD, l’àlbum és condemnat… Costat producció, m’agradaria beneficiar del coneixement d’un professional de l’arranjament i de la realització, això sí és una qüestió de diners.
La teua agenda de concerts és guarnida per a l’estiu ?
Sí, hi ha força dates, bons moments a venir… Se sent a dir que l’escena es porta ben millor que el disc, però, a França, l’escena es restringeix també, per manca de llocs i d’iniciatives musicals. Per mi, tot rutlla, faig viure el meu projecte solo des de fa 7 anys.
La teua mirada sobre la nova escena francesa ?
Nova ? No tant com això. Per mi, la vertadera nova generació a França, era aquella just abans, els Arthur H, els Thomas Fersen. Se sentia una gran creativitat. Ara bé, ben entès, hi ha coses excel•lents a la França mestissada, amb Mamat, Kamini, Diam’s, el slam d’Abdel Malick…
Internet és veritablement un canal interessant pels artistes ?
Evidentment, és genial de tenir un contacte directe amb la gent que m’escriuen mitjançant Myspace, que han escoltat un títol a la meua pàgina o que han vingut a un concert.
Es descarrega a dojo… és la mort del disc ?
En el moment de la comercialització del CD als anys 1980, un informàtic americà ha anat a veure els grans industrials dient-los que el MP3 seria el format del futur. Han refusat de comprar la llicència. Llavors, per ara, és fotut i no crec en la regulació del telecarregament. Se’n parlarà al pròxim format.
Torneu a trobar l’artista a http://www.myspace.com/davykilembe
Referències àlbum: Davy Kilembe, “Le Petit” – autoproduït – Distribució FNAC.
