E ncara existeix indrets per trobades, lluny dels circuits habituals, que posen en valor els ambients subtils del jazz. Com evitar aquest miniconcert a l’ermitatge de Consolació, a Cotlliure, en un magnífic i lluminós diumenge d’hivern del 008 ? La Clau hi ha trobat la cantant americana Kaye Dorian, cap de fila del jazz vocal Nova Orleans, amb una imatge a la Janis Joplin. Per veure-la cantar encara, feu parada als bars i restaurants de voramar, d’Argelers a Portvendres, ara que arriben els dies bons : hi canta i ven els seus discs. Col bi du ba!
La Clau : Parles un francès impecable ! Aviat el català ?
Kaye (K) Dorian : “Per què no! Passi un munt de temps aquí, d’ençà de gairebé 4 anys. La llengua francesa em ve en principi dels orígens francesos de La Nova Orléans. L’he apresa a escola, i torna a ésser molt de moda en els medis artístics”.
Com podries definir la teua música ?
“Vaig molt lligada a l’estil Big Band jazz de casa meua, molt de coure i ritmat, prop de les arrels negres, vingudes de l’Àfrica, i presents en el nostre carnaval. El meu pare, trompetista, m’ha fet descobrir aquesta barreja increïble de blues, de gospel, i de funk, molt enèrgic. Però l’escena musical de La Nova Orléans, esclatant des dels anys 1920, l’ha malmesa l’huracà Katrina… “.
Com ho has viscut, humanament i musicalment parlant ?
“Amb els seus vents a 220 km/h, la tempesta dels 24 i 25 Setembre del 2004 ha devastat els tres quarts de la ciutat, en particular el vell barri francès i els voltants, on es trobaven els bars, els locals d’assaig i els estudis d’enregistrament ! El circuit musical ha estat totalment destruït i la majoria dels músics han partit arreu dels Estats Units, o, com jo, a l’estranger. Avui encara, molts problemes no són resolts sobre el terreny : les companyies d’assegurança, l’Estat de Luisiana i Washington ho han fet malament, han tornat a construir poques cases però la gent torna poc a poc”.
Què penses del retorn del vocal jazz femení a Europa ?
“Sí, el conec. Amigues m’han fet escoltar minyones que canten el jazz com Diana Krall o Stacey Kent. Tècnicament, tot és perfecte, potser massa i tot… Manca un xic de bogeria vinguda de l’escenari, ja que hi ha poca plaça per a la improvisació musical, els instruments són al servei de la veu. Personalment, he enregistrat dos àlbums amb, sens dubte, els millors músics del món, en el seu estil, i tinc ganes que se’ls senti! I cal afegir que componem, ja que no vull pas, encara que els adori, tornar a fer els grans estàndards que tothom coneix. El jazz és una cultura viva que sempre té menester de renovar-se”.
Referències àlbum: K Dorian – In time – 1999 Seize Tomorrow records.
