El diumenge 16 maig de 2010, 98.000 persones van celebrar al Camp Nou de Barcelona el nou títol del FC Barcelona en el marc de la Lliga espanyola. Després del Cant del Barça, els seguidors blaugrana van deixar explotar l’alegria i van cantar en conjunt « Kids » un dels majors èxits dels darrers dos anys. No hi ha res sorprenent en això, ja que el tema de MGMT (abreviatura de «Management») es troba recuperar en moltes situacions des de fa dos anys, fins al punt de fer ombra al « I will survive » de Gloria Gaynor. El pitjot es va produir el 2009, quan «Kids» es va convertir en cançó estrella dels mítings de la UMP de Nicolas Sarkozy. per cert, el partit de la majoria presidencial francesa va haver d’ingressar 30.000 euros de danys i interessos al grup. Ningú no havia pensat a demanar una autorització de difusió a MGMT.
Treuen un àlbum sense singles
Amb «Congratulations», tot plegat no tornarà pas a succeir. Si el Barça guanya la Lliga l’any vinent, no podrà celebrar el seu títol amb un tema del nou àlbum de MGMT. «Congratulations» és als antípodes del primer àlbum « Oracular Spectacular », una fàbrica d’èxits que va propulsar el duo de Brooklyn al capdavant de totes les llistes, ara fa dos anys. Aquest nou disc és menys fàcil d’accés. Els dos americans de 27 anys, caps de fila de l’indie rock, van avisar llurs seguidors fa algunes setmanes : “No volem singles per a aquest disc, no hi haurà “Kids” ni “Time to Pretend”. Volem que s’escolti l’àlbum integralment i que el mateix públic determini quins temes en sobresurten, més aviat que escoltar sols unes temes punxats a la ràdio”. Això preocupa segur la discogràfica.
Als antípodes de Lady Gaga
Andrew Vanwyngarden, component del grup, va confessar recentment que amb l’èxit fulgurant que ha recollit, el grup s’ha trobat al lloc dels grups que burlava quan va treure el primer àlbum. Aquest disc “sem nosaltres, intentant fer front a la bogeria que ens arriba des que vam treure el disc” resumia a mitjan del mes d’octubre de 2009. I per desfer-se de l’etiqueta de «grup d’èxits», MGMT ha optat per la dificultat. El duo reclama una credibilitat artística i musical. «No tenim res a veure amb gent com Kanye West o Lady Gaga. No actuem en aqueix àmbit, i aquest disc és una manera d’explicar d’on venim verdaderament.»
El resultat: «Congratulacions» és un àlbum bastant fosc, força influenciat pel psicodelisme anglès de finals dels anys 1960. Més orientats cap al rock, els talls són menys sintètics. Agafen menys l’orella a la primera escolta. Potser serà per això que aquest disc decep els seguidors dels primers moments, que evoquen una obra que no genera esgarrifances, gairebé sense acabar, amb una portada horrible.
Tanmateix seria una llàstima condemnar «Congratulations» tan de pressa. Certament, l’estètica de la portada, un dibuix de surfista, no és massa encertada. Per a la resta, és un àlbum apassionant. Per apreciar-ho, cal simplement oblidar el primer i evitar les comparacions. Amb el primer tema, «It’s working», el grup revisita els Beach Boys i ens embarca d’entrada en un huracà de pop melòdica i joiosa, que de pas s’ho emporta tot de pas.
Entre els Floyd i Bowie
Els temes en van encadenant i a un li costa definir l’estil MGMT, un saborós patchwork psicodèlic amb influències múltiples, entre els Pink Floyd, Brian Eno i David Bowie. Cal destacar l’encantador “Siberian Breaks” i els seus 12’09 minuts, per quedar convençut del geni artístic dels dos fills terribles de New York. No resistim tampoc a la deflagració emocional que traspua quan s’escolta “Flash Delirim”. Però és clar, no ballarem amb «Congratulacions». Ens deixarem senzillament endur per les melodies d’un grup que domina perfectament l’art del contrapunt.
MGMT «Congratulations», Sony. Editat el 12 d’abril de 2010.
