En la imatgeria musical del rock i de la soul music, els Anglo-Saxons promocionen els alcohols procedents de la llur producció agrícola, com la cervesa, el whisky o l’ineludible bourbon. El vi és absent, fora d’algunes incursions amb Chet Baker o Miles Davis per al jazz, o amb alguns bluesmen de la Louisiane. En els anys 1960, només alguns estetes, ja, més enllà de l’Atlàntic, associaven al vi la imatge del luxe i de moments propicis a les confidències i a la seducció. En canvi, a la cançó francòfona, des de la branca còmica passant pels cabarets parisencs, els Piaf, Brassens, Boris Vian, Brel, Léo Ferré i fins i tot Coluche, han contat la llur relació a la beguda que ens interessa. De vegades associades al consum excessiu, a la decadència, a la fantasia també, les llurs cançons parlen sobretot dels turments d’ànima i de desgracietes. No obstant el vi es va fer de moda a partir del decenni 1980 al territori francès. Els grups independents, com Les Garçons Bouchers, Pigalle, La Mano Negra i Les Négresses Vertes, van engegar el moviment. El vi, tant amb el got que s’ofereix a l’aperitiu amb convidats de sorpresa com amb l’ampolla de selecció que se serveix en ocasions excepcionals acompanyat-lo de bona música, es fa sinònim de convivialitat.
El 1995, el bretó Miossec inicia la carrera cantant “Boire” !
És impossible oblidar el primer àlbum de Christophe Miossec, “Boire”, un model del gènere “poesia borratxota”, hereu dels Gainsbourg, Renaud i Bashung, més aviat adeptes al patís Ricard i a la Vodka ? De fet, el vi encara guanya encara guardons ! Des de 2005, al voltant dels people de Saint-Tropez i Eivissa, en els medis DJ tendènciaque rodegen el francès David Guetta, el vi rosat, Costers de Provença en particular, alimenta les caixes de les platges privades de la Costa Blava. És lleuger i el beuen al llarg de la jornada voramar, amb la sono a fons i molt en ritme, per un públic V.I.P dhomes i dones, joves i vells. És nou i els productors de les comarques de Provença treuen beneficis. Produint-se el vi rosat més ràpidament, generalment en una sola fermentació, es ven més rabent… Aquest fenomen es desenvolupa també a Catalunua nord. La llei litoral i el seu corol·lari, les barraquetes de platja, afavoreixen també, en un ambient tranquil, la promoció dels nostres rosats que es poden beure agradablement amb música, sobretot quan fa calor. Certs rossellonesos ocupen el sector. Tanmateix sense denigrar la qualitat d’aquesta producció vinícola ja rica, nous productes en gamma rosats i blancs podrien venir a completar una oferta regional tot sovint orientada cap al vi negre i els aperitius.
Referències àlbum : Miossec, “Boire” – 1995 – Pias Recordings.
