La Clau
Beck, l’altre metge de Charlotte Gainsbourg

És un disc en forma de teràpia. IRM : Imatgeria per Ressonància Magnètica. El títol d’aquest treball deixa poc lloc a la imaginació. Durant mesos llargs, la vida diària de Charlotte Gainsbourg s’ha resumit a una llarga convalescència feta de cites mèdiques i hores llargues passades fent ressonàncies en un caixó… els sorolls del qual ressonen en aqueix àlbum.

Inspiració hospitalària

Al setembre de 2007, l’actriu i cantant Charlotte Gainsbourg, filla del cantant i compositor Serge Gainsbourg, va ingressar en una clínica dels Estats Units després d’un accident d’esquí. La filla de l’actriu i cantant Jane Birkin va patir una hemorràgia cerebral, amb diagnòstic difícil d’establir i pronòstic vital delicat. No obstant això, durant les sessions de ressonància magnètica, l’artista no va pensar en la mort, sinó el seu proper àlbum, inspirat pels sons de la caixa gran en què es trobava tancada. “Me vaig arreglar per escapar-me escoltant tots aqueixos rumors. Tot era caòtic, es passava d’un ritme a un altre, amb cops de martell i sons robòtics que semblava molt possible incloure en la música “, va declarar posteriorment.

Durant 6 mesos, no va treballar, immobilitzada a París, on viu. Necessitava un projecte per escapar-se de nou. El director danès Lars von Trier la va ajudar amb la funció principal de sofre del molt polèmic “Anticrist”, abans que s’embarqués en el segon àlbum. Força esperada, Charlotte Gainsbourg havia deixat bocabadat el món musical amb el treball “5:55”, un primer opus meravellós, creada amb el duet també francès Air al 2006. Es van vendre 500.000 còpies de les melodies aèries i planejadores de Charlotte i dels seus còmplices de la vila de Versalles, assolint un repte en una indústria del disc afectada per Internet.

Flaixos impressionistes

Per a aquest IRM, Charlotte Gainsbourg ha cridat una referència prou diferent de la música, com és Beck. L’americà, francòfil, té molta admiració per a Serge Gainsbourg. S’ha reunit diverses vegades Charlotte en concerts i en estudis. Però ha estat ella qui ha anat cap a ell. L’americà, en constant renovació, ha escrit i compost, cosint a mida per a Charlotte Gainsbourg, que s’ha quedat al seu costat, comunicant els seus flaixos impressionistes, compartint amb ells bocinets de poemes de Guillaume Apollinaire, per alimentar-lo de manera pròpia i singular.

Després d’aquesta trobada inesperada, un àlbum elèctic, un bri més rock que “5:55”, revela una Charlotte menys etèria. “En la nostra primera reunió, Beck me va preguntar què tenia a la ment per concebre el disc. Jo no volia tancar-me en cap estil en particular i vaig intuir que amb ell me podia atrevir a moltes coses, i precisament volia treballar amb ell perquè m’agrada el seu toc eclèctic… Em divertia manllevar la seua cultura, ja que Beck té un estil d’escriptura amb moltes imatges, amb un munt de referències a la cultura i els paisatges d’Amèrica, tant quan escriu com quan compon”.

Una Gainsbourg misteriosa

Determinada negror, sobretot en els textos, passa per aqueix àlbum. “Em vaig deixar guanyar per l’estat d’ànim que tenia. El període que va seguir la filmació de la pel lícula de Lars von Trier va ser excitant per a mi ja que era extrem… Però quan tot es va aturar, va ser com si s’acabés un somni. Vaig passar d’un aïllament a un altre, d’Alemanya, on rodàvem, a Los Àngeles (…) em vaig trobar sense la família, i això propicia la baixada general personal”. Aqueix ennaigament no se solen trobar sovint amb en Beck, fora de l’esplèndid i elegant “Sea change”. Entre els dos la cosa funciona, neix el treball, amb una alquímia subtil.

La col·laboració amb el songwritter americà segurament delectarà als amants de les cordes i el rock. Aquells qui van apreciar l’aire fresc i electro de 5:55 probablement quedaran una mica decebuts. Però com en les seues pel·lícules, Charlotte és difícil d’entendre del tot, jugant amb estils i etiquetes. Assumir aqueixa personalitat sense complexos és probablement la millor manera que té per imposar definitivament el seu nom.

“IRM” – Charlotte Gainsbourg – Because Music – Editat el 7 de desembre 2009.

Comparteix

Icona de pantalla completa