À semblança dels afeccionats al Hip Hop, i de certs futbolistes que celebren el gol, minyons i minyones improvisen figures ràpides creant com una desarticulació del cos. En resulta, per a l’espectador, una impressió de febrilitat caòtica, de pantomima desenfrenada. Eixida del moviment musical hard style (Bèlgica o Països Baixos) i de la tendència tecno italiana, la Tecktonik s’ha desenvolupat a França a partir del 2000 al voltant d’algunes vetllades organitzades per la discoteca Le Métropolis a Rungis, prop de París. Roba, accessoris de confecció, begudes han finalitzat les seues xarxes de consum, el seu esteticisme, els seus estils de vida. L’onada tecno precedent, dita Makina, que va emergir al començament dels anys 1990 a Espanya i al Sud de França, estava molt criticada per les seues afinitats freqüents amb ideals nacionalistes i racistes. La Tecktonik es vol sense ideologia. Tanmateix, el logotip de la marca registrada pels creadors de les primeres vetllades és una àguila, el Reichsadler, l’àguila del Reich de la bandera alemanya, reprès aquí suposadament pel seu valor heràldic : potència i força divina. Però en aquest context és una tria fortament connotada. Aquesta moda no és també una mena d’arreplegament comunitari, una contraposició a la música rap, per a una generació en gran majoria de medis benanants i de raça blanca ? Molt de moda entre els WASP (White Anglo-Saxon Protestant), la Tecktonik doncs no és pas sense ideologia. Ballar sobre tecno no és en si quelcom de nou, mes representa aquí el desig de reconèixer-se i de codificar comportaments.
A On n’està la Tecktonik a Catalunya ?
Popularitat i promoció del moviment s’estalonen a fons en Internet, la blogoesfera. Cada ballaire, proveït d’una webcàmera, pot difondre les seues prestacions al seu blog i crear així nombrosos contactes. En alguns clics es descobreixen milers d’aquests vídeos, a tota França i a Espanya. Aquest estiu 2007, la indústria turística de Catalunya del Nord ha semblat ignorar el fenomen. Cap club dedicat ni llocs de concentració per ara. S’han organitzat dues o tres nits a la discoteca Le Marina al Barcarès i un tímid esbós a l’In Love, a Canet del Rosselló. Algunes botigues del centre ciutat de Perpinyà venen vestits estampats, però és un bri el desert. Costat Catalunya del Sud, els corrents artístics vinguts del Nord d’Europa a cops treuen mal a fer-se lloc. El mercat dels adolescents, que imposaria horaris d’obertures a la tarda per als clubs, sense venda d’alcohol, no recapta pas. Continuarà …
You Tube per començar. La tecktonik, encora naixent, aviat sobre CD ?
