Més elegant i menys vulgar que Facebook, menys prestigiós que Linkedin, la xarxa social Twitter, de la qual els missatges es limiten a 140 dígits, s’assembla en això als SMS, limitats a 160. Però el producte «Twitlonger», promocionat aquesta temporada, soluciona aquesta preocupació, fent gairebé infinita la cabuda textual d’aquest servei creat als USA el 2006. Si qualsevol celebritat és armada amb una adreça, com twitter.com/angelinajolie, convé diferenciar els Twitters tancats, amb accés validat pels empleats de les estrelles mediàtiques, dels oberts, de tipus twitter.com/barackobama.
Per a les estrelles, Twitter és un poder
En una batalla de xifres, l’agost de 2010, la cantant americana Lady Gaga va destronat la seua antessora en l’èxit, Britney Spears, reivindicant 5,745 milions de seguidors registrats al seu «compte» Twitter, mentre que la Britney en té 5,705. Entre els efectes d’aquest simple sistema informàtic, sobri i ràpid, intervé una força nova… Un Obama pot comunicar sense els mitjans de comunicació tradicionals, que es troben obligats a repercutir, com un vulgar «follower» (inscrit), una informació tramesa amb Twitter. Una Lady Gaga podria convocar un hàpening gegantí, o, més modestament, pot manifestar els seus estats d’ànima, i anunciar el seu nou single, estant-se de la seua discogràfica, el que ja oferia Internet com a eina global. A escala reduïda, però, a la Catalunya del nord, Twitter continua generant efectes reduïts.
Perpinyà continua tement Twitter
Temuda enfront de tot, la Catalunya del nord, triga a apropiar-se Twitter, seguint el procés francès, aquest una paradoxa observada el 15 d’agost de 2010, quan el senador de Normandia Alain Lambert, cercant postmodernitat, va comentar una missa en directe, justificant-se posteriorment d’unes acusacions d’ultratge electrònic a Déu “No vaig tweetar durant l’ofici. Vaig arribar abans vaig escriure en aquell moment”. A Perpinyà, però, sols unes escasses institucions, mitjans de comunicació i personalitats són adeptes al sistema que requereix el mateix principi que es va descobrir quan es van inventar la paraula: per comunicar, cal conèixer interlocutors també dotats.
Quin és el perfil dels «twittaires» nord-catalans?
Els mitjans de comunicació Midi Libre, L’Indépendant, France Bleu Roussillon, Littoral FM, així com l’USAP i l’Ajuntament de Perpinyà, són representats a Twitter, però amb variacions importants. Alguns han creat un compte sense fer-lo servir, altres l’usen diàriament. L’USAP comunica regularment cap a (només) 240 inscrits, competida per una USAP no oficial, amb usurpació de logotip, que gaudeix de 730 followers. Els seguidors de l’equip a París són presents, així com el transportista de baix cost Frogbus, la societat de creació de pàgines web Square Partners, el servei d’agenda Catacult, la revista La Clau i «Pyrenees.fr», la central de reserves de la Cambra de Comerç i d’Indústria. Per contra, el compte «Catalansdragons», pilotat des del Regne Unit, no és dirigit des del Rosselló.
En l’àmbit polític, la moguda Désirs d’Avenir de Ségolène Royal, el president de la Comunitat de municipis de Perpinyà Jean-Paul Alduy, l’exbatlle del Barcarès Alain Ferrand, el batlle de Prada, Jean Castex, el centre-esquerra Jean Codognès i el Partit Comunista són representats, generalment sense activitat. Sols la regidora centrista de Perpinyà Clotilde Ripoull té interès cap a l’agilitat del sistema: «Us recomani de llegir això», acompanyat amb un enllaç cap a un article. Però la UMP i el Partit Socialista no es troben a Twitter, que s’acabaran despertant en motiu de les eleccions cantonals de 2011.
La banalitat per a facebook, el sentit per a Twitter ?
Per als qui tenen coses per explicar o que n’estan persuadits, generalment connectats a llur smartphone, a la manera dels globe trotters, Twitter és una solució ideal, però encara surrealista en un territori, la Catalunya del nord, amb dèficit d’urbanitat moderna. Facebook, aquesta eina ara insignificant, juga ja des de fa molt temps un paper d’embut de la xerrameca, més escassament de relleu publicitari, i substitueix l’amistat real per una cultura dels «friends», que descansa en altres valors, com ara les afinitats. Així doncs, com que Twitter pot anunciar en poques paraules «Adiu a tothom, me’n vaig a la platja a Canet», o bé « La cimera del TGV de Perpinyà es desenvoluparà el 30 de setembre», ha sorgit un nou abisme entre la banalitat personal i l’interès envers el segle. Una petita «elit» a Twitter, una massa a Facebook, un retrat de la Catalunya del nord.
