Catalunya del Nord, microcosmos dels microcosmos, viu una situació inèdita : el 3 de novembre del 2008, contra tots els pronòstics el Tribunal Administratiu anul·lava les eleccions a Vila de Perpinyà, ço és el ceptre del país. En espera del resultat de l’apel·lació feta al Consell d’Estat i a l’expectativa de noves eleccions, l’activitat política sus del filat se’n troba dinamitzada. Fora dels webs de partits, ja passats de moda, hi ha el camp de base del bloc personal del futur excandidat que relata en compte d’una anàlisi política els seus sentiments sobre la seua vida política, reorquestrats pel seu encarregat de comunicació. No solament el polític és un home o una dona com un altre, però, en els temps de a-ideologia, és una història de sentiments en lloc de raó, d’instint en lloc d’anàlisi, almenys en aparença, lja que l’essencial rau en la denigració de l’adversari i la posada endavant de la l’acció d’hom mateix. Llegim el bloc de l’alcalde de Perpinyà, Jean-Paul Alduy (www.alduy.fr), l’auster gris i blau que deixa lloc a un battle somrient però decidit en el text, que s’adreça a l’internauta, el «estimats amics» puntuant els seus lliuraments : simple i eficaç, àdhuc avorrit envellit. Del costat del seu adversari en rosa, Jacqueline Amiel-Donat (www.amiel-donat.com), una sola paraula ve al cap: «Jovenisme». Jacqueline fa estil bohemi, amb relliscades verbals controlades i invitació al ioga. Un estil d’abans d’ahir quan el seu millor enemic Jean Codognès, d’esquerres, voldria ser actual almenys en el fons surfant sobre l’onada Obama, a manca de mitjans per a la forma (http://jeancodognes.typepad.fr). L’altra candidata Clotilde Ripoull manifestament no domina pas l’eina (www.modem66.com).
«Un poti-poti polític que cansarà l’internaute»
La dificultat amb Internet és que sovint fa via massa arreu i que aquest activisme sobre la tela ja és ranci, no tant en la forma sino en el fons. Internet té la seua pròpia lògica, que evoluciona permanentment i només funciona amb un munt de mitjans o un paio/una paia genial. Els darrers avenços en són coneguts fins a Perpinyà, la qual cosa envelleix de manera instantània les temptatives modernistes dels nostres polítics. Així, l’altra tècnica adoptada aquest hivern en matèria de política local a la tela és l’emergència dels blocs de sàtira política, apuntant evidentment cap a un sol camp, amb més o menys talent. El pioner fou el siti www.perpignan-toutvabien.com del periodista Fabrice Thomas, de bell antuvi antiAlduy convençut, i que, després d’un viratge de 180 graus, talla l’adversari d’allò més sostenint indirectament la’nticncien odiat, en una postura incomprensible. Però el més ofensiu és sens dubte www.objectifalternance.com, gràficament insensat, que denuncia feroçment el batlle Jean-Paul Alduy, i que, se sap ara, ha constituït el punt d’entrada en la contesa municipal de març del 2008 de Clotilde Ripoull, citada més almunt, mentre que emergeix a l’altre camp un iweb de sàtir bastant talentós www.pere-pinya.com que fa befa de tots els polítics excepte Jean-Paul Alduy. Més directe, el sitide sàtira objectivament vinculat a Jacqueline Amiel-Donat http://perpignanlaloose.blogspot.com denuncia clarament la dreta, de Sarkozy a Alduy, i trena corones de llorer a l’esquerra, evidentment. Hi ha grans probabilitats que aquest poti-poti polític acabi per fatigar l’internauta, ja acostumat al Web participatiu i a la relació virtual real amb el candidat.
