Com que Google, mitjà de comunicació poderós al si d’una xarxa tan mediàtica i tan poderosa, a vegades fa por a les celebritats en llur gestió de carrera, un nou negoci esclata als Estats Units : les esteles (stars) surten llur Mastercard perquè les informacions empipdores que les concerneixen siguin eliminades del web. El febrer passat, els detalls respecte de la top model Kate Moss no han estat més accessibles, durant dos dies només, en la versió anglesa de Google, on una cerca anodina del tipus «Kate Moss» no ha donat cap resposta relativa al consum de substàncies il·lícites en relació amb l’estela, sinó simplement el seu lloc web oficial, les seues fotos llestades i articles afalagadors, en tot cas seleccionats, per la seua consideració. En realitat, sobre el model del revisionista històric, la mala jugada del qual consisteix a relativitzar certes informacions respecte a altres : les fotos de l’estel que ensuma droga no han desaparegut, ja que la feina de «faedor de reputació Google» no és una empresa a les ordres de la Xina. Simplement, els complements de CV empipadors han reculat a la pàgina 2, que sols consulten els exegetes. Ara per ara, el pastís és partit entre quatre societats americanes, professionals de la manipulació, únicament implantats als Estats Units i ja rics. Han llançat la nova generació de relacions públiques, han orientat cap a la manipulació sense vergonya. Això de veritat us sorprèn ?
El currículum millorat, aviat a Europa, fins aquí mateix ?
El milió d’euros cobrat el 2006 pel pioner del sector, Reputation Defender, prou assenyala un desenvolupament previsible, potser fins a les profunditats de la proximitat i tot : un bloc venjador calumnia el Senyor batlle ? Bé ha de ser possible de relativitzar-ne la importància, pujant contrablocs de fireta. A França, una primera aproximació l’ha proporcionat, a la fi del juny, la contractació d’una jove de 24 anys encarregat d’arreglar quotidianament la reputació del president Sarkozy i de fer un balanç del que la Xarxa conta sobre ell… Ja, durant la campanya presidencial, els àngels de la guardas dels dos grans candidats a la presidencial havien fet llurs primeres armes. A Perpinyà, l’afer de la «Mitja» (‘mitjó’ a Cat. Nord), per la qual les eleccions municipals del 2008 es troben resumides a vegades, produirà conclusions judicials a reentrada 2008. I el paper d’Internet potser es posarà al capdavant, llevat que sigui per la propera vegada, ja que no cal anar massa rabent al país dels retards on alguns dubten encara de l’existència d’Internet com a mitjà de comunicació influent. Ja que una sèrie de vídeos de «mitjons» visibles a Youtube i Dailymotion qüestiona el batlle sortint i entrant, Jean-Paul Alduy, que visiblement no disposa pas de vigilants i no ha emprat a cap agència de neteja de reputació. Costa entre 2500 i 20.000 als Estats Units. Què passarà quan Europa seguirà ?
