CNBC, CNN, BFM TV, Canal 24 horas, LCI, I-télé, 3/24…. Si una part de la televisió es desenvolupa, guanya audiència i innova també, només poden ser les cadenes informació, avantguardes de la premsa tradicional, però també del terreny audiovisual. Tot sovint oblidada, sobre fons de denúncia permanent del web com a responsable de la crisi de la premsa, sobretot escrita, la premsa TV ja porta la premsa tradicional a les masmorres de tant que és simplement la més eficaç actualment. Com en una vell film de ciència, és la imatge del presentador en contacte amb el terreny, en directe, que resta. És la base d’aquestes cadenes, la qual cosa no empatxa de cap manera aquests debats molt bons o aquestes innombrables paraules d’experts. Encara més enllà, aquestes cadenes innoven en la forma per trobar llur estil, però sobretot guanyar eficàcia, i, diguem-ho, productivitat, per anar a l’essencial com la bellugadissa BFM TV : presentadors en estació vertical, entrevistats que agafen el micro i discurs contundent, mentre que modificacions petites apareixen al llarg de llurs noticiaris repetitius. Ja tenen un punt per davant de tot altre suport informatiu, fins i tot a la Xarxa.
La televisió, millor suport per a la informació
Mentre que s’anuncia ja la fi del regne, a curt terme, de la televisió generalista, i de les cadenes temàtiques, sota llur forma actual de difusió, a més llarg terme, les cadenes d’informació en continu poden aparèixer com una excepció. Al cor del debat sobre el futur de la premsa, a França, i de la desaparició d’un seguit de programes imposats sobre el temps, llur mateixa les podria tornar ineludibles. I si en el fons la televisió era el millor suport per a la informació, molt millor que la Xarxa, el web participatiu tipus 2.0 o qualsevol altre suport ? Les cadenes d’informació sense aturador que funcionen per la repetició i el control en directe de la informació són sens dubte les més eficaces per difondre al més prop i al més aviat possible el fet i la informació bruta, la més ben il·lustrada, sabent a més que la informació s’hi rep de manera totalment passiva. L’esquema és imparable i la cadena d’actualitat permet de practicar totes les formes de periodisme professional, de la informació basta fins als més grans aprofundiments. Ben entès, l’emissió a la carta té la seua importància com en l’ensems dels mitjans de comunicació televisius, però, en aquest cas precís, la reproducció en temps real (streaming), forçosament repetitiu és veritablement el valor afegit dels mitjans de comunicació. Algunes d’aquestes cadenes d’altra banda ja associen el so, la imatge i l’escrit, furtant el costat participatiu del web, fent intervenir per webcam els telespectadors en directe. Ben millors que les generalistes sobre els temes polítics, tot té lloc en aquestes cadenes.
