Ben lluny de la xarxa social interna a la Universitat d’Harvard i estès avui a l’ensems del planeta, Facebook aplega 150 milions de persones en una sola xarxa de compartició, amb amics triats, informacions personals, documents multimèdia, impressions i sensacions entusiasmants o depriments, és a dir la vida, ras i curt. La pressió social imposa avui de tenir la seua pàgina Facebook per existir amb els seus amics, ben segur, però també més greu, en els seus engatjaments, o professionalment : ja no es pot existir més socialment sense tenir una pàgina Facebook, i mesurar-se la popularitat al nombre d’amics. De l’home polític al famoset, del músic a l’esportista, tots hi són. Fins ara, el sistema dels grups permetia a tota mena d’organitzacions, de personalitats, d’associacions, de campanyes o de partits polítics, d’amalgamar i assegurar llurvisibilitat entre els nombrosos usuaris. Tan bé que aquesta eina s’ha imposat progressivament als comunicants. Vertader desafiament estratègic il·lustrat per la campanya de Barack Obama als Estats Units, Facebook és realment una mina d’or per als comunicants de totes bandes, la difusió del missatge fent-se de manera activa, sota l’ambigüitat de «l’amistat». El virus difonent-se pràcticament tot sol per poc que hom en sàpiga d’això, heus aquí la millor de les Comunicacions qualitativa que pugui existir, fins al desenvolupament de la imatge de les marques de consumació corrent. Quan l’èxit en nombre s’hi barreja, el desafiament és major.
Abans de tot un afer comercial
Ara bé Facebook no és pas una bona idea desenvolupada del Web 2.0, avui pervertida pel comerç i la comunicació en l’escala mundial. La societat Facebook, 700 emplegats, pesava encara l’any passat 15000 milions de dòlars, i el creador del concepte, Marc Zuckerberg, 24 anys, ja posseeix una fortuna estimada a 1,5 mil milions de dòlars. Sense gens fingir un cert desinterès com els seus germans grans Bill Gates, Larry Page o Sergey Brin, els creadors de Google, Zuckerberg maneja ell també la Comunicació per fer avançar el seu producte cap a molta més rendibilitat, amb succés o sense. La base del negoci model de Facebook, amb una eficàcia terrible amb els anunciants, és el blanc de la l’encartellament publicitari, molt precís, lligat a l’anàlisi del perfil de l’usuari, però també la transmissió viral d’una marca a través de l’eina “seguidor de”. Un seguidor de Coca-Cola, per exemple, veurà el seu gust per la beguda gasosa anunciar-se a la pàgina de totes les seues relacions, i així successivament. Sistema indefugible, baldament el seu autor ha estat obligatde recular sobretot amb l’eina “Beacon”, el 2007, que permetia de repercutir a la pàgina de l’usuari tots els seus moviments sobre llocs Internet comercials. Però el genial creador no abaixa les armes i ha anunciat dimarts 3 de març del 2009 un canvi filosòfic major, en llevar la limitació a 5000 amics de cada usuari. Aquest canvi permetrà sens dubte a personalitats majors com Barack Obama o Bono de poder concedir informacions exclusives a milions de fanàtics, tots desitjosos de no perdre res. Serà més aviat una formidable eina que permetrà d’oferir una plataforma Internet molt sòlida a totes les marques o als qui voldran posar al capdavant un missatge, i una manera d’augmentar encara l’audiència del siti, i per tant el mannà financer per al seu únic editor publicitari, Microsoft.
